Quins territoris tenen predomini lingüístic valencià i quins castellà?
Després de la proposta de Vox d’excloure la ciutat d’Alacant de la zona valencianoparlant, el PP nega una possible modificació del mapa d'excepcions lingüístiques
Els canvis de governs municipals i autonòmic han reviscolat el debat sobre l’ús de les dues llengües oficials al nostre territori. L’última controvèrsia ha vingut produïda per la recent proposta d’excloure la ciutat d’Alacant de la zona valencianoparlant que va plantejar Vox i que finalment va retirar aquest dijous de vesprada, a l’espera d’una modificació que impulse el Consell.
El portaveu adjunt de Vox a l’Ajuntament d’Alacant, Mario Ortolà, explicava la retirada de la seua iniciativa perquè “ja s’està treballant des del govern de la Generalitat per a eliminar la imposició lingüística a la ciutat d’Alacant”. A més, afegia que “tant el Partit Popular com Vox volen exactament el mateix” quant a matèria lingüística.
En canvi, la portaveu del govern valencià Ruth Merino, preguntada sobre aquest assumpte en la roda de premsa posterior al ple del Consell d’aquest divendres, desmentia que hi haja futurs canvis sobre la llei que defineix el predomini lingüístic: “No hi ha en aquest Consell cap intenció de revertir res que no siga l'habitual en referència a les llengües que es parlen a cada zona d’aquesta comunitat”, deixava clar. En tot cas, matisava que ja s’ha iniciat el tràmit d’alguna modificació dependent d’Educació per tal de “no imposar una llengua en unes zones on la mateixa llei reconeix que hi ha una excepció”.
La llei en vigor compleix quaranta anys
La Llei d'ús i ensenyament del valencià és una norma aprovada el 23 de novembre de 1983 que regula l’existència dels dos idiomes oficials. Entre els diferents articles, es delimiten els territoris valencianoparlants i castellanoparlants i es llisten un total de 395 municipis amb la llengua pròpia com a predominant i 147 on ho és el castellà. Això suposa que, dels vora cinc milions d'habitants de la Comunitat Valenciana, el 87% viu en zona de predomini valencianoparlant (4,4 milions d'habitants), mentre que el 13% (vora 650.000 persones) viuen en territori amb predomini del castellà.
Els futurs canvis educatius respecte a la llengua
D’aquesta distribució lingüística del territori deriva el debat sobre els drets i llibertats de la ciutadania de les diferents zones. L’actual llei del plurilingüisme, de 2018 i impulsada pel Botànic, estableix com a objectiu el domini oral i escrit de les dues llengües oficials.
Aquest propòsit es pretén aconseguir a través d’un programa formatiu que dissenya cada centre educatiu segons uns mínims. Així, l’educació valenciana ha d’incloure en tot el territori un mínim de 25% de les matèries en valencià, un mínim de 25% en castellà i entre el 15% i el 25% en llengua estrangera. A partir d’aquests percentatges, la resta d’assignatures són en la llengua que el centre educatiu decidisca.
El nou conseller d’Educació, Jose Antonio Rovira, ha anunciat que el seu equip ja treballa per tal d’acabar amb la “incongruència” que suposa aquest sistema, amb el qual les zones castellanoparlants estan exemptes de l’assignatura de llengua valenciana, però reben altres matèries en valencià. “La llibertat implica escollir la llengua en què eduquen els menors. La llei garantirà l’estudi del valencià, però deixant arrere les imposicions”, va declarar Rovira en les Corts per a anunciar l'elaboració d'una nova llei de plurilingüisme a través d’una esmena a la llei d’acompanyament.
