Els testimonis del sumari de la dana confirmen que moltes morts es van produir abans que s'enviara l'alerta a la població

El sumari del cas de la dana que instrueix la jutgessa del jutjat número 3 de Catarroja, al qual ha tingut accés À Punt, recull diversos testimonis de persones que van perdre els seus éssers estimats durant la barrancada. De fet, conclou que la majoria de les morts es van produir abans que s'enviara l'alerta massiva de l'ES-Alert a la població, a les 20:11 h. La dana del 29 d'octubre va posar fi a la vida de 227 persones —tres de les quals encara estan desaparegudes— i va deixar unes pèrdues materials milionàries.

El sumari del cas arreplega les denúncies i els testimonis dels familiars, tant davant de la Guàrdia Civil com en seu judicial, amb les converses prèvies que van mantindre amb moltes de les víctimes abans que s'enviara l'alerta. Relaten l'angoixa que van passar després, intentant contactar amb els familiars, i com l'alerta va arribar quan ja havien mort o desaparegut.

La magistrada ja va incidir en un escrit del 19 de febrer que este missatge d'alerta va ser "notablement tardà" i "errat en el contingut", perquè no demanava a la població que es refugiara a les plantes altes dels edificis i perquè recomanava evitar desplaçaments, quan "moltes de les víctimes van morir sense eixir de la planta baixa del domicili, en baixar al garatge o simplement per trobar-se a la via pública".

Els relats recollits en quasi cent entrevistes de la jutgessa en les seues actuacions han sigut tractats de manera anònima i respectuosa en l'escrit.

Tot va ocórrer abans que arribara l'alerta, ningú no sabia res

L'asfíxia amb obstrucció de les vies respiratòries per fang va ser la principal causa de mort

En els quasi mil fulls del sumari, s'inclouen nombrosos testimonis de familiars de les 227 víctimes mortals durant aquell episodi. La majoria de les declaracions davant de la Guàrdia Civil es produeixen a partir del dia 31 d'octubre, dos dies després de la barrancada, quan comencen a localitzar-se els cadàvers i a notificar les morts a les famílies.

Entre els testimonis està, per exemple, el d'una dona de Sedaví (Horta Sud), que afirma que "tot va ocórrer abans que arribara l'alerta, ningú no sabia res". Relata, a més, que el cos del seu familiar va estar "tres dies a l'interior de l'habitatge fins que es va produir l'alçament del cadàver".

A Benetússer (Horta Sud), un home va sentir crits i va decidir baixar al garatge al voltant de les 20:00 h a socórrer el conductor d'una furgoneta que l'aigua estava arrossegant, segons relata un altre familiar. La força de l'aigua va trencar la porta del garatge i l'home no va poder eixir-ne. L'endemà va ser localitzat el cos al garatge, al costat d'altres persones mortes.

A Massanassa (Horta Sud), un matrimoni va baixar al garatge al voltant de les 18:15 h. La dona va aconseguir resistir, però el marit va ser arrossegat per l'aigua. Finalment, el veïnat va socórrer-la huit hores més tard, mentre que el cadàver de l'home aparegué el 31 d'octubre.

A Catarroja (Horta Sud), una dona telefonà a les 20:00 h a sa mare i li comunicà que no podia obrir la porta de casa. L'endemà, el marit arribà al domicili i trobà la dona morta a l'habitació. El veïnat l'informà aleshores que l'havien sentit demanar auxili, però que no van poder fer res per ella. També a Catarroja, una altra dona va definir la riuada com "un tsunami" que arribà cap a les 18:30 h.

L'asfíxia mecànica amb obstrucció de les vies respiratòries per fang va ser la causa de la mort en la majoria de les morts, segons s'indica en el sumari.