Un familiar de dos víctimes de la dana, sobre Mazón: "Va tindre una absència del lloc de treball, això en dret laboral és un comiat"

Les famílies de les víctimes de la dana continuen declarant davant de la jutgessa que instrueix la causa penal oberta entorn de les morts per la catàstrofe, Nuria Ruiz Tobarra. Este divendres ha sigut el torn, entre altres, d'Ernesto Martínez, tio i germà —respectivament— d'Elizabeth Gil i Elvira Martínez, filla i mare que moriren ofegades dins del cotxe a Xest mentre intentaven arribar a la faena. La neboda, de fet, és una de les tres persones difuntes de les quals no s'ha aconseguit recuperar encara el cos i l'única desapareguda que falta per declarar morta de manera oficial.

A l'eixida de la Ciutat de la Justícia de València, Ernesto ha destacat el tracte que ha rebut per part de la magistrada de Catarroja, de qui ha valorat la "qualitat humana". També ha explicat als mitjans els aspectes sobre els quals s'ha interessat Ruiz Tobarra, per exemple l'hora en què la neboda va cridar a l'112 per a demanar auxili. L'objectiu és reconstruir la cronologia dels fets aquella vesprada: en quin moment començaren els problemes, quan tingueren lloc les telefonades als serveis d'emergència i si se'ls va prestar atenció.

Ernesto ha contat com foren les últimes hores de vida de mare i filla. Elvira Martínez havia eixit a les 16:00 hores de l'hotel on treballava i va arreplegar Elizabeth per a portar-la a la faena, ja que ella entrava a les 17:00. Després de canviar de ruta diverses vegades en trobar-se moltes zones ja tallades per l'aigua, van acabar arrossegades per la riuada a la zona del barranc de Poio, prop de la CV-50. "Eixiren volant literalment amb una onada d'aigua", ha relatat l'oncle, que ha lamentat també que "l'obsessió per voler arribar a temps va fer que perderen la vida les dos".

Paral·lelament, ha mostrat un gran malestar amb el paper que el president de la Generalitat, Carlos Mazón, va tindre en la gestió de l'emergència aquell fatídic 29 d'octubre, quan va dinar al restaurant El Ventorro i no se'l situa fins a les 20:28 hores en la reunió de coordinació del Cecopi. "Va tindre una absència del lloc de treball, això en matèria de dret laboral és un despatxament", ha recriminat. "Jo ja no vull saber on va estar, el que sí que sé és on no va estar, al capdavant d'una comunitat de la qual és el màxim i únic responsable en emergències", ha afegit. Per a este valencià, el que ha de fer el cap del Consell és dimitir i demanar perdó a les víctimes, en l'orde que vullga, i després, contactar amb la jutgessa per a declarar —voluntàriament, perquè és aforat—.

Segons Ernesto Martínez, que ha sigut tècnic de prevenció de riscos, "un protocol sempre serveix, però perquè servisca no s'ha de deixar en un calaix ni anar-te'n a menjar a El Ventorro, cal posar-lo en marxa". Així, ha defensat que és "és més barat previndre que curar, perquè hi ha coses que no es curen": "Com cures 228 víctimes?", s'ha preguntat.

"Diversos responsables" implicats en la tragèdia

Este divendres també ha acudit a declarar José Emilio Picos, fill d'una altra de les víctimes mortals de la barrancada. Son pare va morir a casa, probablement ofegat al menjador "i després l'aigua el va traure pel finestral, que va rebentar per la pressió". Segons ha explicat als mitjans a les portes de la Ciutat de la Justícia, la jutgessa Ruiz Tobarra ha pres nota de l'evolució del cabal de la rambla de Poio a partir de les imatges que li ha portat, preses per ell mateix en la vesprada de la tragèdia.

José Emilio Picos, a qui l'avís massiu enviat a les 20:11 el va agafar amb l'aigua per la cintura, ha insistit que cal tindre una "visió ampla" de la situació i entendre que hi ha "diversos responsables" involucrats, cadascun en la mesura de les competències que tenen: ajuntaments "de tots els colors" polítics, govern autonòmic o, fins i tot —ha dit— la Conferència Hidrogràfica del Xúquer, a qui correspon "el control dels cabals". "Tots han clavat la pota", ha resumit. Finalment, ha assenyalat que Mazón no ha contactat amb ell en tot este temps i ara, cinc mesos després, "és millor que no ho faça". "No vull parlar amb cap polític, de cap color", ha rematat.