I si torna a caure enguany la grossa a Manises?
Batejat com el poble de la ceràmica, des de fa anys també és conegut com el poble de la sort. Segons les estadístiques pròpies de Loteria Manises, enguany podria caure el premi gros
Manises és per a tots el poble de la ceràmica. I des de fa molts anys, per a molts també el de la grossa de Nadal. El popular sorteig extraordinari de loteria –que se celebra cada 22 de desembre–, sembla trobar-se a gust ací. Ja sols queden dos dies per a saber què passarà enguany.
Però, és Manises un dels pobles talismà de la grossa? Si recorrem a hemeroteca i fem cas a les estadístiques casolanes de Loteria Manises –l'administració de loteria número 3– un dels seus propietaris va afirmar el 2018 en À Punt: "en els últims set anys hem repartit el primer premi en tres ocasions. Cada dos anys de mitjana Loteria Manises reparteix la grossa de Nadal".
Per tant, el 2021 podria ser any de grossa a Manises. Una població que ha repartit el primer premi fins a cinc vegades. Ho ha fet els anys 2018, 2013, 2012, 1986 i 1971, i en tres ocasions ha sigut venut a Loteria Manises.
El 2021 podria ser any de grossa a Manises
La bona sort d'aquest l'establiment l'ha convertit en una de les administracions més emblemàtiques i amb més vendes a la Comunitat Valenciana. De fet, és la cinquena administració que més ven en tot Espanya. Des del 2009 reparteix premis, és a dir, dotze anys apropant la sort al veïnat i gent de tot arreu que li compra per internet.
Malgrat la baixada de vendes registrada en 2020, l'any de l'inici de la pandèmia, per la majoria d'administracions, aquesta administració va continuar augmentant les seues vendes el 2020. Pel que fa al 2021, segueix amb la tendència, tant mitjançant les cinc finestretes que manté obertes com per internet.
Segons ha assegurat aquests dies el seu gerent, Rafael Sanchis, de moment el 2021 "ja hem incrementat les vendes un 15% respecte del 2020. Enguany es nota molta més alegria que l'any passat, sobretot en la venda presencial". Fins a una hora de cua estan disposats els clients a esperar per a comprar la seua sort. Això pel que fa als que trien una de les cinc finestretes. Hi ha altres que es decanten per comprar per internet.
Els desitjos canvien poc
Pel que fa als desitjos de les persones, quan són preguntades pels seus somnis en cas de guanyar, semblen els de sempre: comprar un pis als fills i viatjar a una destinació llunyana. Encara que també se senten altres il·lusions com instal·lar la calefacció a la casa del poble i fins i tot canviar de país de residència.
Augment de vendes generalitzat
L'augment de vendes el 2021 és generalitzat a la majoria de les administracions de loteria, respecte a l'any passat, en què les restriccions per la pandèmia i la situació econòmica i social van fer baixar un 10,07% la venda per al sorteig del 22 de desembre.
La Comunitat Valenciana és, un any més, la quarta comunitat autònoma en consignació de loteria nacional (379,46 milions d'euros) per al sorteig de la grossa de Nadal del 2021, per darrere de Madrid, Andalusia i Catalunya. I enguany, la Covid-19 no ha pogut amb la tradició d'acudir presencialment a la finestreta de les diferents administracions.
Altres pobles valencians amb sort
La grossa de Nadal ha caigut en la Comunitat Valenciana en 38 ocasions. L'última vegada que va arribar aquest primer premi va ser el 2020, a tres pobles: Alfara del Patriarca, Oliva i Xàbia. Fins al 2020, les ciutats valencianes més afortunades amb el primer premi del Sorteig de Nadal han sigut València i Alacant, amb 13 i 9 ocasions respectivament.
Junt amb Manises, també Alzira ha portat la sort, amb dues vegades, encara que en aquest cas cal remuntar-se a 1968. Des que va començar aquest sorteig, el 18 de desembre de 1812, va haver d'esperar 35 anys perquè arribara la grossa a terres valencianes. Ho va fer el 1847, concretament a la ciutat de València.
Des d'aleshores són molts els pobles que han portat la sort el seu veïnat: Alzira dues vegades (1933 i 1968), Sueca (1966); Paiporta, (1989), Massamagrell (2003), Alaquàs (2012), Gandia (2012), Meliana (2012), l'Eliana (2014), Benetússer (2017), Bocairent (2018), l'Alcúdia (2018), Llíria (2018), Ontinyent (2018), Paterna (2018), Xàtiva (2018), Alfara del Patriarca (2020), Oliva (2020), Xàbia (2020). Benidorm (2018), Elx (2018), Oriola (2018), la Vila Joiosa (2018), Alcoi (2019), Moraira (2019), Sant Vicent del Raspeig (2019), Alacant (2012), Benidorm (2012), Callosa del Segura (2012), Sant Vicent del Raspeig, (2012), Santa Pola (2012), Almoradí (1980), el Campello (1993), Novelda (1998), Elx (1999, 2018), Elda (2002), Benidorm (2006) Onil (2006), Torrevella (2008), a Vinaròs (1964), Onda (2012).
A la ciutat d'Alacant ha caigut en nou ocasions (1900, 1906, 1937, 1987, 2006, 2007, 2010, 2012 i 2018) i en dues ocasions a la ciutat de Castelló (1934, 2012).
