Tot el que has de saber sobre la pigota del mico

Espanya és el país del món amb més casos de pigota del mico confirmats, més de 3.000, 107 dels quals s'ubiquen a la Comunitat Valenciana. Suposen pràcticament una cinquena part dels vora 16.000 confirmats per l'Organització Mundial de la Salut en tot el planeta. Des d'aquest dissabte la màxima autoritat sanitària ha declarat l'emergència de salut pública d'importància internacional (Espii) per la malaltia, el nivell més alt d'alerta de l'OMS. Recopilem el que sabem ara per ara de la pigota del mico. 

Què és?

Aquest virus no té relació amb la pigota humana, erradicada per complet el 1980, ni té tampoc res a veure amb el coronavirus. És una zoonosi vírica (es transmet dels animals als humans) del gènere Orthopoxvirus. Principalment, es presenta en zones de la selva tropical d'Àfrica central i occidental, d'on és endèmica, i esporàdicament s'exporta a altres regions. 

Quins símptomes presenta?

Són similars als que apareixien en pacients de pigota humana, però causa una malaltia menys greu. Els més comuns són febra, maldecap, dolor muscular, mal d'esquena, baixa energia i ganglis limfàtics unflats. Habitualment van acompanyats d'una erupció cutània que apareix a la cara les palmes de les mans, les plantes dels peus, els ulls, la boca, la gola, l'engonal i els genitals. Comencen planes i després s'omplin de líquid per a posteriorment, assecar-se i caure. 

Els símptomes duren entre dues i quatre setmanes i solen desaparéixer sols o amb cures de suport, com ara medicaments per al dolor o la febra. Les persones són contagioses fins que totes les lesions s'han cobert, les crostes han caigut i s'ha format una nova capa de pell per baix. 

Com es transmet?

La transmissió de persona a persona pot produir-se per contacte estret amb secrecions de les vies respiratòries o lesions cutànies d'una persona infectada, o amb objectes contaminats recentment. La transmissió a través de gotetes respiratòries sol requerir un contacte cara a cara prolongat, cosa que augmenta el risc per als professionals de la salut, les persones convivents i altres contactes estrets de casos actius. També pot propagar-se a través de la placenta de la mare al fetus (el que pot generar casos de pigota símica congènita) o per contacte estret durant i després del naixement. Si bé el contacte físic estret és un factor de risc ben conegut per a la transmissió, l'OMS recalca que no està clar ara mateix si la pigota símica pot transmetre's específicament a través de les vies de transmissió sexual. Es necessiten estudis per a comprendre millor aquest risc.

És perillosa? 

Pot causar quadres greus, més freqüentment en xiquets, però no és generalment mortal. Al llarg de la història la taxa de letalitat de la pigota del mico ha oscil·lat entre el 0 i l'11% de la població, encara que recentment se situa entre el 3 i el 6%. L'evolució de la malaltia depén del grau d'exposició al virus, l'estat de salut del pacient i la naturalesa de les complicacions.

Com m'hi puc protegir?

En cas de sospitar d'algú de l'entorn que hi puga estar infectat, cal reduir el contacte proper al mínim. Netejar i desinfectar els espais contaminats i estar en alerta davant qualsevol símptoma compatible amb la malaltia. Si pensem que podem tindre el virus, cal acudir al centre mèdic, avisar el nostre cercle i aïllar-nos. És recomanable també estar informat sobre les persones amb qui tenim contacte proper, especialment si és de naturalesa sexual, i alertar-los si tenim sospites. Fins que no se sàpiga més sobre la transmissió a través de fluids sexuals, utilitzar preservatius com a precaució mentre es manté sexe durant les dotze setmanes posteriors a la recuperació.

Hi ha vacuna contra la pigota del mico?

Sí. Recentment, s'ha aprovat una vacuna per a previndre la pigota del mico. Molts anys d'investigació han donat lloc al desenvolupament de sèrums més nous i segurs per a la ja erradicada pigota humana, que ara s'han demostrat efectius en un 85% per a previndre la del mico. Alguns països recomanen la vacunació per a les persones en risc, com ara els contactes estrets dels contagiats, però de moment no es recomana la vacunació massiva. 

Quin és el tractament?

L'atenció clínica per a la pigota símica ha d'optimitzar-se al màxim amb la finalitat d'alleujar els símptomes, controlar les complicacions i evitar seqüeles a llarg termini. S'ha d'oferir líquids i aliments als pacients per a mantindre un estat de nutrició adequat. Les infeccions bacterianes secundàries han de tractar-se segons estiga indicat. En 2022, arran de l'anàlisi de dades obtingudes en estudis en animals i humans, l'Agència Europea de Medicaments (EMA) va autoritzar per a tractar la malaltia l'ús d'un antivíric denominat tecovirimat que s'havia desenvolupat per a la pigota. Encara no està àmpliament disponible.

En quines parts del món hi ha risc d'agafar-la?

Des de 1970, s'han reportat casos humans de pigota del mico en onze països africans: Benín, Camerun, República Centreafricana, República Democràtica del Congo, Gabon, Costa d'Ivori, Libèria, Nigèria, República del Congo, Sierra Leone i Sudan del Sud. Però ocasionalment s'exporten casos a altres països no endèmics, habitualment a través de persones que han viatjat a zones endèmiques. 

Què sabem del brot actual que afecta desenes de països?

Des de maig de 2022 s'estan identificant múltiples casos de pigota del mico en diversos països no endèmics amb unes cadenes de propagació que no són típiques dels patrons coneguts fins a la data. En el brot actual s'han reportat infeccions en fins a 75 països de tot el món, la majoria entre homes que tenen relacions sexuals amb altres homes que no són parella habitual. Amb data de l'11 de juliol de 2022, l'OMS no ha trobat cap vincle amb animals infectats ni cap relació clara entre la majoria dels casos denunciats individualment i els viatges de països d'Àfrica anteriorment afectats.

Per què l'OMS ha declarat l'alerta global?

L'anunci, que no té conseqüències immediates, respon a dos motius: el risc de disseminació mundial del virus i la necessitat d'una resposta internacional coordinada. 

Tenen els homosexuals més risc?

L'OMS deixa clar que tot i que la majoria dels casos s'han identificat entre homes homosexuals i bisexuals, la pigota del mico no és exclusiva de les persones sexualment actives o els barons que tenen sexe amb altres barons. Qualsevol persona que tinga contacte proper amb una persona infectada està en risc de contraure la pigota del mico. Demana per això no estigmatitzar cap pacient afectat. 

Em puc tornar a contagiar si ja l'he passada?

El coneixement actual sobre la durada de la immunitat després de passar la pigota del mico és limitada. No està del tot clar si una infecció anterior ofereix immunitat contra contagis futurs ni durant quant de temps, en cas que així siga. L'OMS recomana, tot i haver superat la malaltia en el passat, fer tots els possibles per a evitar tornar-se a infectar.