La tradició i les compres d’última hora fan bollir els mercats poques hores abans de Nadal

Tan tradicionals com les reunions als voltants de la taula el dia de Nadal són les cues per a fer les compres d’última hora. Algunes per voluntat, per a reviure el tràfec dels mercats en una de les jornades de més venda de l’any, i les altres perquè els productes estiguen tan frescos com siga possible. Els nostres mercats eren este dimarts un autèntic formiguer de clients que buscaven, sobretot, peix i marisc fresc. Més enllà d'un costum per a omplir la taula, molts clients confessaven que ho feien de gust, complint amb la tradició que els van transmetre els avantpassats.

María Cristina del Olmo esperava el torn en una de les pescateries del Mercat Central de València per a recollir el rémol, que juntament amb les gambes i unes sardines anaven a preparar a la brasa per a sopar. “El tinc encomanat, per a endur-me’l fresc, del dia, he preferit ser previsora”, admetia a les càmeres d’À Punt hores abans d’ajuntar-se amb els fills a sopar. La previsió es repetia també al Mercat Central de Castelló. Allà, una clienta de la mateixa ciutat esperava que el pescater li servira la cabra de mar, el bou de mar i la castanyola que tenia encomanats “des de fa dos setmanes”. Admetia que el preu que pagarà per este marisc serà més car que fa unes setmanes, però ho admetia resignada: “Mentre ho puguem pagar, bé i avant”, manifestava a À Punt.

Des de l’altra banda de l’aparador de la pescateria on esperava María Cristina del Olmo, Inma, pescatera, assenyalava que “el producte estrela del dia” és la gamba ratllada i el llagostí cuit. Això sempre que en quede, perquè afirmava que la majoria de la gent espera a fer les compres a última hora i no sempre troben tot el que volen.

Tant ella com un altre company del recinte, el també pescater Antonio Collado, negaven que les compres a última hora siguen més cares. “El preu va en funció del gènere, de vegades pugen i de vegades baixen, el que passa és que en estes dates s’ho menja tot el món i n'hi ha més demanda”, explicava este comerciant del Mercat Central.

Rafa Gómez, un altre dels clients que intentava obrir-se pas pel cèntric mercat de València, repetia la tradició que, des de menut, vivia amb la iaia i la mare: acudir fins este mercat, des de Catarroja (Horta Sud), per a aprovisionar-se per al sopar de Nadal. Enguany, a més, havia de recórrer a este recinte per a comprar la carn, atés que el seu carnisser de Catarroja no ha pogut reobrir el negoci després de la DANA.

Tot i les circumstàncies del seu poble, este fatídic 2024 volia complir amb la tradició. “Cal celebrar Nadal amb la família, i més enguany amb tot el que ha passat”, apuntava. “Hi ha venedors que conec des de fa anys i m’agrada tornar a saludar-los i repetir esta tradició”, afegia.

Hi ha venedors que conec des de fa anys i m’agrada tornar a saludar-los i repetir esta tradicióVeí de Catarroja

Com ell, una veïna de Paterna (Horta Nord) acudia fins al Mercat Central de València amb bona part de la família. Anaven a comprar el marisc amb què es delectaran a la taula dels dotze familiars que s'hi reuniran. Després, com a plat principal, tastaran un porquet al forn. “Ma mare és la que paga i la que cuina, amb huitanta anys, i no ens deixa fer res només que dur-la des de casa”, admetien entre rialles dos dels fills mentre esperaven el torn de la parada.

El corder, un clàssic

És precisament el porquet un dels tres productes que més serveixen els carnissers, amb el corder i l’entrecot de vedella, com admetia un dels carnissers del Mercat Central, la segona generació al capdavant d'este negoci a València. Encara que de l’amplíssim ventall de carns que té a l’aparador, en destaca una com a la més selecta: carn de vaca madurada, a més de 32 euros el quilo. “És una meravella i a preu regalat”, apuntava a les càmeres d’À Punt.

També des d’uns quants quilòmetres de distància acudia al cèntric mercat valencià una veïna de la Pobla de Vallbona (Camp de Túria). Compleix amb la tradició “de sempre, de fa molts anys” d’anar el matí de la vespra de Nadal pels productes de la nit. Seurà a taula amb nou persones més: la família i la de la germana. Tots ells mantindran la tradició de sopar marisc, allipebre i sépia amb tinta, “com feia ma mare”, recordava emocionada.

La fruita també es busca

Però no sols de carn i peix s’omplirà la taula a la nit. Entre la clientela del Mercat Central de València estava també un veí que viu a València des de fa anys. Comprava fruita per a compartir-la este dimarts a la nit i demà amb la família de Manzanera, un poble de Terol, cap on partirà en acabar les compres: xirimoia, alvocat i magrana portava a la bossa.

Sempre vinc la vespra de Nadal, encara que estiga tot un poc més car, perquè m’agrada complir amb la tradició i veure l’ambient que es viu al mercatVeí de València, natural de Xàtiva

A pocs metres d’ell, un xativí establit a València, comprava cireres i maduixes, “per a desembafar després d’un sopar copiós”, admetia. En unes hores partirà cap a la capital de la Costera, on l’esperen el germà i la neboda. Era conscient que les cireres que s’emportava a la bossa, que li havien costat 24 euros el quilo, estaven quatre euros per quilo més cares que fa uns dies, però assumia que era el sobrecost d’esperar a fer la compra de fruita a última hora. “Sempre vinc el dia de Nadal, encara que estiga tot un poc més car, perquè m’agrada complir amb la tradició i veure l’ambient que es viu al mercat”, sentenciava.

Saladures com la moixama, fruits secs i “unes sepietes d’última hora”. Era el que buscava un altre client del Mercat Central de Castelló. Assegurava que, quan esperes fins a l’últim dia per a comprar, “ja no mires els preus, perquè, al remat, has de comprar el que et fa falta”.

A pesar dels sopars copiosos, Merche Puchades, venedora d’una fruiteria i neta de venedors del mateix recinte, no dubtava a assegurar que la fruita reina de la taula és la pinya. “La pinya és la triomfadora, perquè ajuda a fer la digestió, acompanyada d’unes cireres o unes maduixes, va fenomenal després d’un sopar fort”, aclaria.