Tradició i recolliment als cementeris valencians
Ni el fet de ser dimecres, ni l'elevat preu de les flors ha dissuadit els que volen complir la tradició de visitar les sepultures d’aquells a qui estimen
“És un dia especial, perquè tornes a estar una estoneta amb ells, a sentir que estàs amb ells, d’una manera diferent.” Era el que motivava la visita de Carmen Ara, una jove que a primera hora del matí acudia al Cementeri General de València, coincidint amb la festivitat de Tots Sants, per a visitar la sepultura dels seus avis, besavis i l'oncle.
Com ella, Mamen Fernández, una veïna de Paterna, complia amb el que ella mateixa definia com a “una tradició familiar” acompanyada del seu fill, Dani, d’onze anys, que qualificava el passeig pel cementeri com “bonic, encara que un poc trist”. Sa mare apuntava que el porta des de menut, ja que sempre ha intentat inculcar-li que “la mort és part de la vida”. “És una cosa natural. Naixem, vivim i morim, és part de la vida”, apuntava a les portes del cementeri més gran de València.
La mort forma part de la vida, és una cosa natural que vivim tots
El mateix parer compartia Elba Martí. Visitava el cementeri general de València amb sa mare i els seus dos fills. Mentre s’eixugava una tímida llàgrima, admetia que tot i ser dur, havia intentat transmetre els seus xiquets que “la mort forma part de la vida, és una cosa natural que vivim tots”.
Res no pot deixar de banda la tradició
Ni el fet que Tots Sants haja caigut enmig de la setmana, ni la situació econòmica que ha fet pujar el preu de les flors naturals, amb la inflació disparada i els preus de molts productes pels núvols, ha dissuadit aquells que han volgut complir la tradicional visita als que ja no estan amb nosaltres. Els cementeris valencians, ja amb flors renovades –i fresques en molts casos– i els dispositius de trànsit i seguretat establits, s'han convertit aquest dimecres en punt de visita obligada.
A pesar que cada vegada són més àmplies les alternatives en els soterraments, que les incineracions guanyen terreny enfront de les inhumacions, el que no pot véncer el pas del temps és la tradicional visita als cementeris. De fet, a primera hora del matí els més grans congregaven els primers visitants, aquells que prefereixen fugir de les aglomeracions, que es preveuen, sobretot, vora el migdia.
Molts pobles opten pels grups de corda per a afavorir l’ambient de recolliment que susciten els espais on reposen els difunts, mentre que altres, com ara Llíria, aposten per fer la vista arrere i recordar els orígens del cementeri i la iconografia de la mort durant el segle XIX.
Dispositius especials de transport en les grans ciutats han reforçat els enllaços amb autobús, i d’agents de policia per a regular el trànsit canalitzen des de bon matí l’afluència de visitants. En el cas de Torrent, on fa dos anys l’enfrontament entre dos clans rivals va acabar amb dues víctimes i un ferit, enguany s’ha desplegat un ampli dispositiu de seguretat, que inclou gossos per a detectar pólvora, escorcolls aleatoris entre els visitants i, inclús un mediador per a evitar possibles incidents.
