La tragèdia que va submergir la Ribera en l’aigua i el fang

La Ribera recorda aquest dijous un dels dies més negres de la seua història recent. El dia en què l’aigua del pantà de Tous es va emportar nou vides, pobles quasi sencers i els records de milers de famílies. L'aigua de l'embassament va donar pas a una nit desoladora, amb els carrers submergits en uns quants metres d’aigua, sense llum i amb crits als balcons i teulades demanant l’ajuda més immediata. Eren les primeres hores d’una tragèdia que, encara hui, ronda en la memòria col·lectiva de la Ribera i que l'única lliçó positiva que va deixar va ser la necessitat d’aliar-se amb l’enginyeria i les grans infraestructures per a preservar la població.

El dia negre era el 20 d’octubre del 1982. L’hora crítica, poc després de la sis de la vesprada, quan els murs de la presa no van poder contindre l’aigua i la tragèdia planejava sobre municipis com Gavarda, Antella, Càrcer, Sumacàrcer, Beneixida, Benimuslem, Alberic, Alzira o Carcaixent. La catàstrofe va deixar un rastre de pèrdues econòmiques de més de 50.000 miliones de pessetes, uns 300 milions d'euros actuals.

Havia començat a ploure la vesprada del 19 d’octubre, encara que de manera sostinguda i en quantitats que no preocupaven una comarca habituada a les crescudes del Xúquer. Però l'endemà les precipitacions van anar agafant força fins a deixar registres històrics.

Segons les dades rescatades per l’Agència Estatal de Meteorologia, l’Aemet, en la Muela de Cortes, aquella jornada es van superar els mil litres diaris. Els mitjans de predicció meteorològica no eren tan precisos com hui i només la intuïció del molts riberencs, sobresaltats en moltes ocasions per les crescudes del Xúquer, els va portar a llocs segurs.

La situació atmosfèrica que es va registrar a la Ribera aquell 20 d’octubre de fa 40 anys va ser excepcional. De matinada, les precipitacions es van convertir en torrencials. L’actual president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo, recorda que les primeres dades hidrològiques de les quals es disposava eren les de la central de Millars, aigües amunt del pantà de Tous i eren cridaneres. Les dades revelaven que estaven passant per aquesta central 600 metres cúbics per segon pel riu a primera hora del 20 d'octubre.

Però no sols la meteorologia va estar darrere d'aquesta tragèdia de magnituds mai vistes abans. A les intenses pluges, es va afegir el que Polo ha qualificat de "cúmul de desgràcies" en la presa. Una d'aquestes circumstàncies es va detectar la nit del 19 al 20 d'octubre, quan es va tallar el subministrament elèctric per un problema en un transformador. Tampoc no hi havia xarxa telefònica.

També sense grups electrògens

Aquestes circumstàncies van fer que les comportes de la presa no es pogueren obrir, perquè tampoc hi havia grups electrògens operatius. Tot i els intents per obrir-les a mà, un procés que requeria més de 33 hores de treball de dues persones, el procés va ser infructuós perquè cada vegada més aigua pressionava les comportes.

A partir de les cinc de la vesprada d’aquell fatídic 20 d’octubre, el nivell de l'aigua va coronar la infraestructura hidraúlica, feta de materials erosionables i en funcionament des del 1978, encara que no acabada del tot i mai inaugurada oficialment, i els murs van començar a desfer-se. L'amenaça aigües avall era imminent. Finalment, a les 19:15 hores va caure un dels murs del pantà, va arrossegar una de les comportes i va donar pas a la major tragèdia del segle XX a la Ribera. Entre 15.000 i 16.000 metres cúbics per segon van negar la Ribera.

La intuïció va salvar moltes persones

A unes previsions meteorològiques que es van quedar curtes i al cúmul d’incidents a la presa, que no va poder reaccionar a l'increment del cabal que entrava, es va sumar la falta d’avisos de les administracions, que van advertir tard.

Els avisos oficials, en molts casos, van arribar quan el veïnat ja havia pujat a les parts altes de les cases, havia desallotjat les persones majors o havia posat els efectes personals en zones on pensaven que no arribaria l’aigua, previsions que, en molts casos, es van quedar curtes. En alguns municipis, com Carcaixent o Sumacàrcer, els avisos a la població van arribar per iniciativa de les autoritats locals, perquè el govern no va fer pública la tragèdia fins que era inqüestionable.

De fet, les nou víctimes mortals que recullen les xifres oficials -fins a 20 segons altres fonts- van ser, en la majoria de casos, persones que no es van adonar de la ràpida crescuda de l’aigua i no van poder posar-se en un lloc segur a temps.

Amb la tragèdia ja als carrers de la Ribera Alta, l'única alternativa possible era refer-se de la tragèdia. El fang va llançar a perdre milers de negocis, de vivendes i d’infraestructures. En alguns pobles, com Sumacàrcer, l’aigua va arribar als cinc metres. En altres, com Benimuslem, Alzira o Carcaixent es van superar els tres, fins i tot es van superar en les zones més fondes.

Onada de solidaritat

Tan inesperada com l’ona del pantà, va ser la solidaritat que prompte va portar a la Ribera des de mitjans de rescat fins a menjar, medicaments, aparells i vehicles per a netejar les zones enfangades, i inclús molts pobles veïns van obrir les seues cases per a acollir les famílies que ho havien perdut tot. Contingents de l'Exèrcit es van estar durant setmanes a la comarca, ajudant en les tasques de neteja i assistència als damnificats.

Milers de damnificats van tindre un abans i un després d’aquell dimecres del 1982. Un camí, en molts casos, marcat per la lluita als tribunals, de juís, recursos, manifestacions i protestes per a aconseguir indemnitzacions dignes i que l’Estat assumira la seua responsabilitat en la tragèdia.

L'ICO reclama els crèdits pendents

Per a molts el periple judicial encara continua. L’Institut de Crèdit Oficial, l’ICO, continua reclamant a uns 40 damnificats de la Ribera deutes per un import de 323.835 euros pels préstecs concedits per a fer front als danys materials de la pantanada, encara que els interessos i els costos judicials eleven aquesta xifra fins als 450.000 euros.

Arran d'aquest succés es va repensar el sistema d’informació hidrològica a Espanya. L’actual recull les dades en temps real de tota la conca de pluges i de cabals en rius i preses. Després del tràgic succés del 1982 a la Ribera, també han millorat les prediccions meteorològiques. Es van instal·lar radars en tot Espanya.

Anys després, amb el fang i les instal·lacions bàsiques de la Ribera refetes, caldria repensar les infraestructures per a previndre noves inundacions i, sobretot, riuades de les dimensions de la pantanada. Moltes encara estan pendents hui dia.

L’embassament de Tous va ser una de les grans infraestructures que sí que es van impulsar. La presa refeta es va inaugurar el 1996 i la seua tecnologia puntera l’ha convertida en referent mundial pel que fa a la seguretat, com destaca el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. El pantà actual quasi quadruplica la capacitat de l’antic, pot acollir fins a 360 hectòmetres cúbics.

Les millores en matèria d'emergències, de predicció meteorològica o de comunicacions encara consolidades en aquestes quatre dècades no han acabat amb els recels de molts veïns de la Ribera. Tot i els missatges tranquil·litzadors de col·legis professionals i de les adminsitracions, malgrat que repetidament han insistit en la impossibilitat de que es repetisca una tragèdia de les mateixes dimensions que la del 1982, aquells que van veure com els fang entrava en les seues cases encara s'aborronen pensant en el panorama que va deixar la pantanada.

El responsable de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer es contundent i creu que la tragèdia no es pot repetir. Destaca que l’embassament té un sobreeixidor amb una capacitat "enorme", de 20.000 metres cúbics per segon.