Les tragèdies de les torres Grenfell i Windsor: els últims grans incendis del segle XXI a Europa

Les imatges esgarrifadores del virulent incendi que ha arrasat de dalt a baix dues finques residencials al barri de Campanar a València i que de moment s'han cobrat almenys quatre víctimes mortals i catorze ferits han portat a la memòria altres dues tragèdies a Europa que han fet la volta al món en el segle XXI. Dos gratacels: Grenfell, a Londres, i Windsor, a Madrid. Anys 2017 i 2005, respectivament.

El cas anglés recorda especialment a la tragèdia ocorreguda aquest dijous a la capital valenciana, per la magnitud en pèrdues humanes i per la similitud dels fets. Eren les primeres hores del 14 de juny del 2017 quan un edifici de 24 plantes amb 120 pisos socials ubicat al districte de North Kensingon es va encendre. Les flames devoraren tots els habitatges i deixaren 72 persones mortes, convertint-se en l'incendi estructural més mortífer al Regne Unit de les darreres tres dècades i en el pitjor ocorregut en un bloc residencial des dels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial.

Aquell dia, el foc es va iniciar per una fallada elèctrica en una nevera del quart pis, que es va propagar ràpidament per la façana i va portar les flames i el fum a totes les plantes residencials. Una dinàmica accelerada pel revestiment exterior fabricat amb polietilé i alumini, materials perillosament combustibles que, combinats amb els espais d'aire en l'estructura, potenciaren l'efecte xemeneia i convertiren tota la torre en un polvorí en qüestió de minuts. Les escenes, paoroses, són semblants a les viscudes ahir a València. Aquest sinistre terrible va marcar un punt d'inflexió en el país i va provocar que es revisara la normativa europea de construcció.

Aproximadament dotze anys i mig abans, cap a la mitjanit del 12 de febrer del 2005, un altre gran incendi va abrasir la torre Windsor de Madrid, un centre d'oficines de 32 altures en ple centre financer de la ciutat. Afortunadament, en aquella ocasió els bombers aconseguiren evacuar el gratacel per complet i no s'hagueren de lamentar víctimes mortals, encara que les flames carbonitzaren 30.000 metres quadrats d'oficines, on treballaven més de 2.000 empleats abans de quedar extingides.

L'informe final de la investigació sobre les causes del foc va determinar que s'havia produït de manera fortuïta per un cigarret mal apagat. Aquesta era, almenys, la versió oficial. Però catorze anys després, el 12 de febrer del 2019, es trobaren noves proves que apuntaven que havia sigut intencionat per a destruir documentació compromesa i assenyalaven al comissari José Manuel Villarejo. Una hipòtesi, en qualsevol cas, mai confirmada per les autoritats. Hui en dia, el sinistre continua sent motiu d'elucubracions i de misteris.