Transició Ecològica utilitzarà sediments submarins per a combatre la regressió de platges valencianes

Dos de cada tres quilòmetres de la costa valenciana pateixen greus problemes de regressió marina. Per a solucionar-los, el Ministeri de Transició Ecològica ha ressuscitat un vell projecte: l'explotació d'un jaciment submarí.

La idea és extraure l’arena d'un jaciment localitzat a 5,5 milles de la costa (vora nou quilòmetres) que té una extensió aproximada d'uns 26 quilòmetres quadrats, entre el Saler i Cullera. L'han localitzat a una profunditat de seixanta a huitanta metres, conté arena d'una grossor mitjana i, segons l'estudi preliminar fet pel Ministeri, d'una qualitat òptima per a regenerar les platges.   

El document preveu que el dragatge serà complex, perquè està en una zona d'alta circulació marítima. Però la previsió és que l'arena extreta servirà per a regenerar una trentena de platges, com la de Tavernes de la Valldigna (Safor) i la de Canet d’en Berenguer (Camp de Morvedre), on l’impacte de la regressió es fa evident. 

Més d'una dècada de retard

El projecte s'iniciarà dotze anys després d'haver estat redactat i costarà 1.248 milions d'euros, més de cinc vegades més que el pressupost total de l'Ajuntament de València. A més, el 2019 va caducar la declaració d'impacte ambiental per no saber en quines platges s'actuaria. Ara ja se sap que afectarà les platges de Canet d'en Berenguer, Sagunt, Pinedo, el Saler, Sueca, algunes de Cullera, les de Tavernes de la Valldigna, Oliva, Dénia, Sant Joan d'Alacant i el Pilar de la Foradada. A totes els aportaran més de dotze milions de metres cúbics d'arena del jaciment submarí.

Per a l'administració central la mesura és urgent, i per això la delegada del govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, ha assegurat que les obres podran començar en passar l’estiu.

À Punt ha analitzat amb veus expertes i representants dels municipis més afectats aquest projecte, que està en fase d'exposició pública per a presentar al·legacions, i preveu començar les tasques de dragatge després de l'estiu.

Les veus expertes, com la catedràtica de Geografia Física de la Universitat de València Eulàlia Santjaume, consideren que “és el mal menor”, ja que la sedimentació natural no es pot donar perquè el material queda retingut en els embassaments i, per tant, “s’han de portar els sediments d’algun lloc”. Tot i això, hi ha estudis que projecten uns esculls artificials paral·lels a la costa. I Santjaume explica que prefereix que es faça tota la regeneració a la part de la platja que quede submergida perquè, si la platja és molt suau, les ones trenquen molt lluny de la vora i, per tant, arriben sense energia i no causen tanta erosió.

D'altra banda, representants dels municipis afectats, com ara Tavernes de la Valldigna i Canet d'en Berenguer, consideren que no serà suficient. L’alcalde de Canet, Pere Joan Antoni, assegura que el projecte és “faena de matalafer: fer i desfer” perquè tota l’arena que es porte a la platja acabarà tornant a engolir-la el pròxim temporal, com ja els ha passat tantes altres vegades. "Ja hem perdut quaranta metres de platja", afig.

Per la seua banda, el regidor de Platges de Tavernes de la Valldigna, Josep Llàcer, afirma que, mentre no s’execute un sistema de retenció de l’arena, els temporals la continuaran arrossegant cap al fons de la mar. 

El veïnat de tots els municipis afectats també ho té clar: totes les persones a qui ha preguntat À Punt coincideixen que, per molta arena que afegisquen a les platges, l'aigua sempre se l'acabarà emportant.

Les marees i la grossària de l'arena: fonamentals en la regressió

Una altra qüestió que cal tindre en compte són els corrents marins, que no són iguals en tota la costa. Al golf de València, per exemple, la deriva litoral és de nord a sud, mentre que a Alacant entra de ple i no erosiona tant les platges.

També afecta en la regressió, i molt, la grossària dels grans de l'arena, que en quaranta anys ha passat de 0,29 mil·límetres a 0,14 a causa de la regeneració artificial, indica Pilar Bernabé. Amb la mateixa intensitat de l’oratge, l’arena erosiona més com més fi és el gra. Per tant, “s'hauria de posar un material més gros que el que hi havia en origen”, recomana. 

De fet, el que caldria fer és tornar a les platges de pedra, que actuen de barreres naturals contra els corrents i temporals i crear un suau pendent davall de l'aigua que frenara l'energia de les ones.