Un centenar de menors esperen un trasplantament d'òrgans

La donació dels òrgans de Vera, una de les víctimes de l'accident a la fira de Mislata, ha tingut un fort impacte mediàtic i sobretot milers d’agraïments. El gest dels pares de Vera, en un moment tan tràgic, ha generat l’esperança en cinc famílies receptores dels seus òrgans.

Gran part de l’impacte d’aquesta donació es deu al fet que, hui dia, aquestes situacions són pràcticament inexistents. Afortunadament, la mortalitat infantil és molt baixa i, per tant, els trasplantaments pediàtrics poc habituals. Ara mateix, un centenar de menors a Espanya esperen un trasplantament, segons explica la directora de l’Organització Nacional de Trasplantaments, Beatriz Domínguez-Gil.

Perquè els òrgans puguen ser donats s’han de complir uns requisits molt concrets. “La persona donant ha d'haver mort en un hospital, a l’UCI, connectada a ventilació mecànica i que els seus òrgans estiguen en condicions òptimes. I això és entre l’1 i el 2% de totes les persones que moren als hospitals”, explica Beatriz Domímguez-Gil. “Quan es dona aquesta situació els coordinadors de trasplantaments de l’hospital ho proposen als familiars, sempre d’una forma molt curosa i respectant totes les voluntats, perquè són moments difícils. En molts casos també són els pares els que ho ofereixen”, afig.

En més d’un 90% dels casos en menors, els progenitors donen el consentiment. “A partir d’ací s’han d’avaluar i assignar els òrgans i iniciar el procés d’extracció i transport perquè arriben als pacients”. Beatriz Domínguez-Gil assegura que a Espanya "som uns privilegiats", perquè les taxes de donacions ja fa anys que són de les més altes, i “qui necessita ací un òrgan el més probable és que li arribe”.

En 2020 es va produir el pic de trasplantaments infantils amb unes 200 operacions. Però encara així mai s’arriba a satisfer les necessitats. “Com més donants hi ha més augmenta la llista de pacients en espera, ja que es flexibilitzen els criteris per rebre un òrgan. És una paradoxa, però és així, mai n'hi ha prou”, assegura Domínguez-Gil.

Pal·liar el desequilibri entre donants i pacients

Des de l’Organització Nacional de Trasplantaments treballen en tasques de conscienciació, però també recorren a la cooperació internacional i sobretot a la ciència. Gonzàlez-Gil explica que es fan modificacions de mesures en alguns òrgans adults per poder cedir-los a xiquets i xiquetes, i fins i tot particions. “Un fetge, per exemple es pot dividir en dos i atendre un adult i un menor”, explica. La responsable també veu molt positivament la notícia recent d’un trasplantament de cor de porc a un humà. “Cal veure encara tots els detalls mèdics, com s’ha produït i l’evolució, però podríem estar davant d’un fet revolucionari”, conclou.