Trenta anys sense Guillem Agulló, símbol valencià de la lluita antifeixista
Burjassot, on va nàixer, ha retut homenatge aquest dimarts al jove antifeixista assassinat a mans d’un grup de neonazis
L’11 d’abril del 1993, un grup de neonazis va assassinar d’una punyalada al cor un xic de Burjassot de només dènou anys, Guillem Agulló, a Montanejos. Després de la pallissa mortal, conten els testimonis que estaven presents, els autors del crim se'n van anar cantant el Cara al sol. Trenta anys després, la societat valenciana encara reclama justícia i recorda la figura d’aquest jove convertit en icona antifeixista.
L'Audiència Provincial de Castelló va resoldre que la mort es va produir en una baralla juvenil, sense considerar-lo com un crim d’odi, i va condemnar l'autor confés de l’assassinat, el neonazi Pedro Cuevas, a catorze anys de presó, dels quals només en va complir quatre. Mentrestant, els altres quatre acusats van quedar absolts.
Com cada any, aquest 11 d’abril la plaça de l’Ajuntament de Burjassot ha acollit a les 20:00 hores la manifestació anual convocada per l’Associació Cultural Bassot, que ret homenatge al jove, militant de l'organització independentista Maulets i del col·lectiu antiracista Sharp.
Tot i això, tres dècades després, la seua memòria continua despertant l’odi. Precisament en un acte en memòria de la seua figura celebrat enguany al barri de Benimaclet, a València, un grup de persones van denunciar haver patit una agressió política després de ser arruixades des d’un balcó amb una substància corrosiva que els va causar cremades. L'alcalde de València, Joan Ribó, va condemnar aquest “atac d’odi”, així com altres representants polítics d'EUPV, Joves PV - Compromís o la CUP; del món de la cultura, com els cantants Panxo, de Zoo, Xavi Sarrià, o Pau Alabajos, i moviments veïnals i sindicals.
"La lluita continua" manté viva la memòria de Guillem
La campanya "La lluita continua" és una iniciativa de mobilització social i política i de recuperació de la memòria democràtica que pren com a punt de partida la figura de Guillem Agulló per a mantindre viva la seua figura i denunciar “la impunitat” de l’extrema dreta. “‘La lluita continua’ pretén ser un instrument de lluita des de la cultura, els feminismes, l’antifeixisme, la defensa dels drets humans, l’antiracisme i les organitzacions polítiques. Però sobretot perquè el feixisme no ens torne a furtar mai més la vida de cap jove”, resa el seu manifest.
Aquesta campanya la integren, entre d’altres, un concert d’homenatge a la figura del jove i la pel·lícula La mort de Guillem, que narra l’assassinat i explica la intimitat d'anys de dol i angoixa d'una família que finalment ha guanyat el juí social, segons diuen els productors Rafa Molés i Mar Roma. Es tracta d'una producció de Som, SUICAfilms i Lastor Media, amb la coproducció d’À Punt Mèdia i Televisió de Catalunya, i que té, entre altres, la participació de l'Institut Valencià de Cultura (IVC), l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i la Radiotelevisió de les Illes Balears.
Aquest llargmetratge ha rebut diversos guardons, entre els quals destaquen el Premi Gaudí a millor pel·lícula per a televisió i el premi del públic en el Festival Internacional de TV, Guió i Cinema de Los Angeles. A més, l'emissió de la pel·lícula el 3 d’octubre del 2020 en À Punt va aconseguir que el prime time obtinguera un rècord històric, amb un 11,3% de share, i va reunir 201.000 valencians i valencianes davant del televisor. Per streaming, 7.000 persones més, des de 54 països, van assistir a l'estrena des del sofà. La pel·lícula està disponible a la carta en la pàgina web d’À Punt.