Tres anys de l'estat d'alarma: del confinament total a l'adeu a les mascaretes
Aquest dimarts és l'aniversari d'aquella roda de premsa en què Pedro Sánchez va decretar l'emergència sanitària a tot Espanya per a frenar la pandèmia
Sembla que va ser ahir, però aquest dimarts es compleixen tres anys des que el govern espanyol va decretar l'estat d'alarma en tot el país davant l'avanç imparable del coronavirus entre la població. Un 14 de març, però de 2020, un Consell de Ministres extraordinari —era dissabte— prenia una mesura inèdita en democràcia per a tancar a casa tota la població davant una amenaça en forma de pandèmia de potencial encara desconegut que trastocaria la vida com la coneixíem. Aleshores, mentre les televisions de totes les llars emetien aquella icònica compareixença del president, Pedro Sánchez, en què anunciava amb to greu les restriccions sanitàries amb què pretenia impedir-se la transmissió del virus, ningú sabia el que quedava per vindre. Era l'inici d'un confinament domiciliari pràcticament total que s'estendria vora dos mesos a tot Espanya i que ha sigut un dels moments clau de la legislatura.
Ara pareix que ha passat quasi un segle des d'aquelles paraules, que van iniciar una llarga travessia pandèmica que, afortunadament, ha quedat ja oblidada per a molts. Des que el 9 de maig de 2020 va començar una desescalada progressiva, l'escenari s'ha capgirat totalment gràcies a la vacunació. Quan va esclatar la primera onada de covid-19, la societat feia front a una malaltia desconeguda. Ara, tres anys després, ens hem convertit en quasi experts i hem incorporat al nostre vocabulari paraules com antígens, proves PCR, incidència acumulada, serologia o anticossos. El coronavirus s'ha normalitzat i es tracta com un virus respiratori més, com per exemple la grip.
Queden enrere els pitjors moments de la crisi sanitària que tantes vides va cobrar-se, especialment entre la gent major i els col·lectius vulnerables de la població. En tres anys i amb més de 13,5 milions de contagis a l'esquena, el balanç de víctimes mortals frega les 120.000, quasi 10.400 a la Comunitat Valenciana. En molts municipis del territori se'ls ha retut homenatge en actes institucionals. Al Campello, per exemple, estaven aquest dimarts de dol oficial, amb les banderes a mig pal. Un memorial que serveix també perquè no se'ns oblide que encara moren ancians i ancianes a causa del virus. Vora seixanta l'última setmana, segons el darrer balanç del Ministeri de Sanitat.
Afortunadament, les mascaretes, símbol indiscutible de la pandèmia en tot el món, s'han quedat com un mal record en la memòria i tenen un ús limitat només als centres sanitaris i residències, ja que a principis de febrer deixaren de ser obligatòries en el transport públic. I les festes i la gent han tornat a envair els carrers en totes les poblacions. Moltes valencianes es troben immerses en la celebració de dues de les festes més importants, les Falles i la Magdalena, que enguany han tornat en gran i han pogut recuperar-se sense cap restricció ni limitació sanitària pel virus. I en juny, si no passa res, les Fogueres prendran la metxa a Alacant amb la previsió de ser les més multitudinàries dels últims anys.
Els compassos de la vida anterior a la covid-19, en definitiva, s'han représ. Però amb totes les lliçons apreses durant la pandèmia en el rebost, ben presents: fonamentalment, la importància de la inversió en ciència i de tindre uns serveis sanitaris finançats adequadament, sobretot en atenció primària, per a poder tractar adequadament la població davant la malaltia; que en les estacions de fred és clau posar totes les traves possibles als virus respiratoris per a evitar al màxim la propagació, i accions com ventilar adequadament els espais i protegir els col·lectius de risc amb mascaretes o distància social són lliçons que ja han quedat incorporades entre els nostres hàbits.
