Tres comarques sumen el 40% de l’energia fotovoltaica en tramitació

La Coordinadora Valenciana per la Ubicació Racional de les Energies Renovables denuncia que el desequilibri territorial de les plantes fotovoltaiques es deu a criteris exclusivament econòmics i contravé la llei estatal de canvi climàtic i transició energètica.

L’Alt Vinalopó, amb més de 1.866,5 megawatts (MW); la Vall de Cofrents-Aiora 1102,9 MW i el Vinalopó Mitjà 988,7 MW encapçalen el rànquing de comarques amb major potència en megawatts d’energies renovables en tramitació i les tres sumen el 40% del total al País Valencià. Per províncies, s’estan tramitant 4.564 MW a Alacant, 4.094,5 MW a València i 1.107 MW a Castelló. 

Quant a l'extensió d'aquests projectes, la suma dels tramitats a l'Alt Vinalopó i el Vinalopó Mitjà és de 80 km2. Per a entendre aquesta dada, podem comparar-la amb el terme municipal d'Alacant, de 201,2 km2; o el de la ciutat de València, de 134,6 km2 o el de Castelló de la Plana, de 107,5 km2.

Les centrals solars fotovoltaiques, plantes de grans dimensions, estan darrere d’unes xifres que també són elevades a comarques com l’Alacantí, la Plana d’Utiel-Requena, la Foia de Bunyol, la Ribera Alta i el Baix Segura, amb valors entre 500 i 800 MW en tramitació. 

Aquesta situació contrasta amb la de comarques amb cap planta fotovoltaica i importants nuclis de població, com València ciutat, la Safor, l'anomenada Horta Oest, la Marina Alta i la Ribera Baixa. Al Racó d’Ademús i l’Alt Millars tampoc no hi ha cap planta fotovoltaica en tramitació. 

Les 44 organitzacions que formen la Coordinadora Valenciana per la Ubicació Racional de les Energies Renovables remarquen que les plantes fotovoltaiques creen molt pocs llocs de treball en les comarques en què s’implanten i poden arribar a destruir-ne. Per això, aposten per repartir aquest cost de destrucció de llocs de treball entre totes les comarques, o fins i tot que les més poblades siguen les que facen un major esforç. 

Pel que fa a la ubicació, aquesta coordinadora posa l’accent en el fet que a major distància entre els centres de producció i de consum es produeixen majors pèrdues d’energia, xifrades en un 10% pel transport o pel canvi a mitja i baixa tensió. En aquest sentit, una instal·lació més pròxima al lloc de consum és més convenient.

Per a aquestes organitzacions en defensa del territori, les causes del desequilibri territorial són “exclusivament econòmiques” i estan estretament relacionades amb el preu del sòl. Això, a parer seu, suposa sacrificar zones rurals amb tendència a la despoblació per a mantindre un nivell econòmic “insostenible”. 

La Coordinadora Valenciana per la Ubicació Racional de les Energies Renovables assegura que la preeminència del benefici econòmic contravé la llei estatal de canvi climàtic i transició energètica, que en l’article 25 expressa que la implantació de plantes fotovoltaiques "perseguirà revertir part de la riquesa que genera en el territori on es faça l’esmentat desplegament per a activar l’economia i combatre el declivi demogràfic".

Fins ara la normativa només preveu un cànon del 2% de les obres d’edificació i implantació, deixant-ne fora els costos d’instal·lació. Això, defensa la plataforma, no permet obtindre suficients ingressos en les arques municipals per a reactivar l'economia i combatre la despoblació.