Ara en la televisió
ATRAPA'M SI POTS
El Tribunal de Comptes arxiva la denúncia contra el govern de Rajoy per Castor
La Fiscalia no aprecia indicis de responsabilitat comptable en la indemnització per la paralització del magatzem.
Les diligències obertes arran de la denúncia de la plataforma Xnet contra l'acord del Consell de Ministres pel qual va aprovar la indemnització per la paralització del magatzem de gas Castor han quedat arxivades. La Fiscalia del Tribunal de Comptes no aprecia indicis de responsabilitat comptable.
En la denúncia que va formular el 30 de juliol de 2019, la plataforma va demanar que es declarara la responsabilitat comptable del llavors president del govern central, Mariano Rajoy, i els seus ministres. En l'acord adoptat pel Consell de Ministres el 3 d'octubre de 2014 es va aprovar el reial decret llei en què es va acordar abonar a la societat Escal UGS, controlada per ACS, 1.350,7 milions d'euros.
La Fiscalia del Tribunal de Comptes justifica el seu rebuig en què els danys de la responsabilitat han de ser efectius, avaluables econòmicament i individualitzats. A més, diu que al denunciant li correspon provar que s'ha ocasionat un greuge econòmic, real, efectiu i individualitzat en els fons públics, així com la quantia d'aquest.
No obstant això, la Fiscalia recorda que l’arxivament no impedeix al denunciant exercitar davant de la secció d'enjudiciament del Tribunal de Comptes, si ho estima oportú, l'acció pública.
Xnet ja va presentar una querella davant de l'Audiència Nacional, que va ser desestimada, contra cinc exministres, dos exalts càrrecs i dos empresaris per presumptes delictes de prevaricació, estafa, frau a l'administració pública i malversació de cabals públics en la construcció de la instal·lació.
Al desembre de 2017, el Constitucional va anul·lar diverses disposicions del reial decret llei que el govern central va aprovar en 2014. Com a conseqüència d'això, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va paralitzar els pagaments al gener de 2018.
Així mateix, la CNMC va ordenar al juliol de 2019 que Santander, CaixaBank, Bankia, Enagás i Escal UGS reintegraren al sistema de gas natural 368,4 milions d'euros que van cobrar abans de suspendre's els pagaments.