El Tribunal Constitucional suspén la derogació de la llei de memòria de Cantàbria
Admet a tràmit el recurs del govern espanyol contra la norma, com va fer amb la d’Aragó
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha admés a tràmit el recurs del govern espanyol contra la norma aprovada pel parlament de Cantàbria que deroga la llei de memòria històrica i democràtica de la comunitat autònoma i n'ha acordat la suspensió mentre el resol. Segons ha informat l’alt tribunal en un comunicat, l’executiu central va invocar l'article 161.2 de la Constitució i ara el TC ha suspés la vigència i aplicació de la llei impugnada.
En este sentit, el govern espanyol al·lega que la norma podria vulnerar els articles 10 i 15 de la Constitució per la derogació de l'estatut jurídic de les víctimes. També sosté que la llei podria ser contrària a l'orde constitucional de distribució competencial que arrepleguen els articles 149.1.1 i 149.1.30 de la carta magna i als principis de col·laboració i cooperació.
El Consell de Ministres va aprovar l’11 de febrer un recurs davant del Tribunal Constitucional contra la derogació de la llei de memòria democràtica històrica i democràtica de Cantàbria, igual com va fer amb la mateixa norma del govern d'Aragó. En la roda de premsa posterior a la reunió, la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, va assenyalar que Cantàbria va rebutjar la possibilitat de negociar un acord i evitar el recurs en la comissió bilateral de cooperació.
La derogació d'esta llei es va fer efectiva després d'aprovar-se en l'Assemblea Regional de Cantàbria amb la majoria del PP i Vox, i la publicació, el passat 12 de novembre, en el Butlletí Oficial de Cantàbria (BOC). Precisament, la presidenta de Cantàbria, María José Sáenz de Buruaga Gómez, del PP, va signar en el BOC la derogació d'esta llei —que van tirar avant prèviament el PCR i el PSOE el 2021— amb l'argument que “va nàixer morta” perquè “no va haver-hi consens” en la tramitació. “D'una llei que pretenia reparar les víctimes de la violència política durant la Segona República, la Guerra Civil i la Dictadura podria haver-se esperat un cert grau de consens que suposara —en efecte— una autèntica reparació”, va dir en el preàmbul de la derogació de la norma.
Batalla legal del govern espanyol
A principis d’abril del 2024, el govern espanyol va avançar que lliuraria una batalla legal contra les lleis de memòria històrica anunciades pels executius bipartits que conformen o conformaven el PP i Vox en diverses comunitats autònomes, incloent-hi la Valenciana. En concret, la coneguda com a llei de concòrdia valenciana, que va quedar aprovada l’11 de juliol a les Corts amb els vots a favor del PP i Vox, entre fortes crítiques de l’oposició.
Segons van explicar fonts del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, la llei de concòrdia valenciana “envaeix competències estatals, trenca el consens internacional i no respecta la Constitució”. El govern espanyol també deia que havia estudiat la norma i hi havia trobat similituds “clares” amb la llei d'Aragó —ja impugnada davant del Constitucional—, com la derogació d'un règim jurídic autonòmic en matèria de memòria democràtica que abans s'alineava amb la legislació estatal i amb els principis del dret internacional dels drets humans.
