La triple w de World Wide Web compleix 30 anys des que es va obrir al món i va disparar internet
El britànic Tim Berners-Lee va crear des del Laboratori Europeu de Física de Partícules de Ginebra el model d'accés a la informació d'internet que s'ha imposat fins a connectar a 5.200 milions de persones
La triple w de World Wide Web compleix trenta anys des que el programari en el qual està basat transcendira l'àmbit científic en el qual ja operava des de feia diversos anys i passara al domini públic. No va ser un simple pas, va ser el salt que va disparar l'ús de la teranyina mundial en què s'ha acabat convertint internet.
Res del que té a veure amb internet conserva dates nítidament marcades en els calendaris per a celebrar aniversaris. Els primers usos tenen un origen militar i es remunten a la dècada dels seixanta i en els huitanta hi havia ja diverses xarxes que connectaven ordinadors entre si, si bé d'una manera encara molt caòtica a causa de les diferències de formats i codis i a l'absència de protocols de comunicació uniformes.
Però sí que va ser el britànic Tim Berners-Lee qui va crear la World Wide Web, el model d'accés a la informació d'internet que s'ha imposat fins hui.
El 1989 i des del Laboratori Europeu de Física de Partícules (CERN) de Ginebra va llançar el projecte que combinava llenguatges (com l'HTML ), adreces (els URL) i protocols (com l'HTTP) que facilitaven la distribució i l'intercanvi d'informació entre la comunitat científica vinculada al CERN.
I que el 1993, es compleixen ara trenta anys des que aquell sistema d'enllaços i vincles es va obrir al món i va motivar l'accelerada i la revolució tecnològica que ha suposat l'ús d'internet. Un ús que ha crescut de manera exponencial durant les últimes dècades fins a connectar a més de 5.000 milions de persones a tot el món, encara que amb importants diferències i bretxes encara per continents.
La triple w no és sinònim d'internet, però sí de la tecnologia que va esperonar la xarxa de xarxes, ja que dels aproximadament 500 servidors coneguts el 1993 es va passar a més de 10.000 només un any després. En l'actualitat són ja milers de milions els portals, pàgines i llocs web i la digitalització una transformació global imparable.
L'any passat quasi dos terços de la població mundial, uns 5.280 milions de persones, estaven ja connectats i eren usuaris d'internet, la qual cosa va suposar la incorporació a aquest món digital de quasi 440 milions nous usuaris respecte a les xifres de l'any anterior, segons les dades oferides en l'informe Societat Digital 2023 que elabora la Fundació Telefònica i que s'acaba de publicar.
Persisteixen les bretxes regionals, ja que a Europa el percentatge de població connectada supera ja el 90% i, no obstant això, en regions com Àfrica no arriba al 40%.
I en aqueix context, i quan es compleixen trenta anys des que la www s'obrira al món, totes les tecnologies en auge i emergents (les experiències immersives, els nous usos de la cadena de blocs i la intel·ligència artificial) i moltes de les activitats ja quotidianes dels usuaris (oci, xarxes socials, treball o compres) depenen ja d'internet.
