On es troben els taurons i rajades que habiten les nostres aigües?
L’atles elaborat per la UICN identifica fins a quatre zones de taurons i rajades ubicades justament enfront de les costes valencianes. Una d’elles, la més extensa amb prop de 9.000 km², comprén des del delta de l’Ebre fins a Sagunt
La imatge d’una aleta de tauró acostant-se als banyistes en una platja de Mediterrani, com ha ocorregut aquest estiu en diverses ocasions al litoral valencià, sol generar estupor i, fins i tot, certa psicosi. Però la realitat és que aquests animals no són tan perillosos com se sol creure ni són estranys a les nostres costes.
De fet, un atles publicat recentment per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) demostra que l’hàbitat d’una part important d’aquestes espècies es troba ben a prop de casa nostra. Aquesta mapificació inèdita delimita les zones d’importància per a la conservació d'esquals i rajades (ISRA, per les seues sigles en anglès: Important Shark and Ray Area). Segons aquesta publicació, fruit del treball conjunt de milers de científics de tot el món, el litoral espanyol alberga un 20% dels hàbitats de taurons i rajades identificades per la comunitat científica al Mediterrani.
Lluny de ser els monstres que l’èpica cinematogràfica ens ha fet creure, són els taurons i les rajades els que viuen amenaçats per la intervenció humana i les seues conseqüències sobre el planeta, cada vegada més ineludibles. Segons el Fons Mundial per a la Natura (WWF), un 50% de les rajades i un 54% dels taurons estan en perill. Les ISRA assenten la base per a aconseguir avançar en la protecció legal d’aquesta espècie, que ha perdut un 71% d’exemplars en els últims 50 anys.
Els taurons no ens volen menjar, no els agradem com a presa i solen ser prou tímids
David Ruiz, biòleg de la Universitat de València, és un dels científics que ha treballat per a fer possible aquesta delimitació de zones des d’aigües valencianes. “Em vaig embarcar en vaixells d’arrossegament amb què vaig recórrer tota la costa valenciana i vaig comprovar com en capturaven i en quina abundància ho feien”, relata aquest investigador eldenc.
No va ser fàcil que les tripulacions acceptaren la companyia d’un científic com ell al vaixell; els informes internacionals culpabilitzen els pescadors i apunten de manera inequívoca a la sobrepesca com a causa de l’esborrat gradual d’esquals en mars i oceans. “Em vaig haver de recórrer tots els ports perquè em deixaren embarcar”, conta David. Finalment, uns quants patrons hi van accedir.
No només va aconseguir suficient evidència per a justificar la delimitació de diverses zones ISRA prop de la costa de les comarques del nord o la Marina, sinó que també va establir un vincle amb qui en realitat són els principals observadors d’unes espècies que encara estan llastades per certa opacitat per al món de la ciència. “He arribat a la conclusió que sí que els importa l'estat de la mar”, destaca el biòleg, “volen contribuir a la conservació de les espècies i són conscients que depenen d'això”.
On estan i com són eixes zones
L’atles elaborat per la UICN identifica fins a quatre zones ISRA ubicades justament enfront de les costes valencianes. Una d’elles, la més extensa —amb prop de 9.000 km²—, comprén des del delta de l’Ebre fins a Sagunt (Camp de Morvedre), i va des dels 20 fins als 200 metres de profunditat. L'ISRA Marina Alta, important per la presència de rajades, envolta el cap de Sant Antoni —amb una extensió de 134 km²—, i a mitjan camí des d’aquest punt i les Illes Balears es troba la del Canal d’Eivissa, que arriba a una profunditat de 850 metres.
Es pensa que aquesta última zona podria tindre especial rellevància com a zona reproductiva de taurons, ja que bona part de les captures accidentals que els pescadors hi han fet han sigut d’exemplars joves. D’altra banda, gràcies a l’observació de rajades per part dels bussos que han fet immersions a la zona, s’ha aconseguit delimitar una altra ISRA al voltant de l'illa de Benidorm (Marina Baixa).
La Universitat d'Alacant i el Centre d’Investigació Marina de Santa Pola, en un projecte conjunt amb la Universitat de Múrcia i l’Institut Oceanogràfic de San Pedro del Pinatar, han pogut demostrar l’existència d’altres dues àrees d’especial interés per a rajades i taurons en aigües murcianes. Una d’elles, denominada Pockmark de Múrcia, és ben particular per tractar-se d’una curiosa formació orogràfica marina: una mena de cràter que es genera per l’expulsió de gasos des de l’interior de la terra, que dona lloc a un ecosistema únic per a multitud d’espècies marines.
Els científics hem posat els fonaments per a la protecció dels taurons i les rajades, ara cal que les institucions construïsquen les parets i la teulada
Elisa Arroyo, investigadora del Centre de Ciències del Mar de la Universitat d’Alacant, ha sigut una de les científiques que ha treballat durant anys pel reconeixement d’aquestes dues últimes zones pròximes a la costa de cap de Palos, a Múrcia. Explica que, per a la recopilació de dades, ella i les companyes han hagut de recórrer a diverses fonts; entre elles, els resultats de campanyes oceanogràfiques experimentals portades a terme des del 1994, informes de pesca i referències trobades en premsa. “Encara falta moltíssima informació”, reivindica Arroyo, que recorda que aquesta base de coneixement és clau per a protegir unes espècies imprescindibles.
Cooperar i tombar estigmes: fonamental per a protegir aquestes espècies clau per als ecosistemes
La pèrdua de qualsevol espècie posa en risc l’equilibri de la resta, però en el cas dels esquals, l’efecte podria ser especialment greu i impredictible per a la fauna i flora marina. “Les rajades i taurons són depredadors superiors i mantenen la cadena tròfica controlada”, explica Arroyo. “La pèrdua d’aquesta peça de l’engranatge podria tindre greus conseqüències per als ecosistemes”, concreta.
Si a aquest fet li afegim l’extrema vulnerabilitat d’aquestes espècies, particularment selectives a l’hora de reproduir-se, la conseqüència lògica hauria de ser una regulació contundent per a protegir-ne la supervivència. Però no sempre ha sigut així, i encara queda camí per a recórrer per a assolir el que la comunitat científica demana.
Segons la WWF, al Mediterrani, un 80% de les espècies es troben sobreexplotades, i els taurons i rajades no en són una excepció. Els esquals, a més, han patit a escala mundial una cruel pràctica denominada extracció d'aletes o finning, que consisteix a tallar les aletes, altament cotitzades al mercat asiàtic, i amollar els animals de nou a la mar, on acaben morint dessagnats. La Política Pesquera Comuna de la Unió Europea prohibeix aquesta pràctica i ha limitat i regulat la captura i comercialització d’aquests animals. Tot i això, la pesca accidental en xarxes d’arrossegament continua sent la principal causa de mort.
David Ruiz, que ha pogut sentir de primera mà la versió dels pescadors, demana no criminalitzar uns professionals “que fan un treball essencial i molt complicat”, que “no pesquen taurons de manera intencionada, i estan interessants en el fet que aquests regulen un ecosistema del qual depenen”.
Tant David Ruiz com Elisa Arroyo coincideixen també que el desconeixement i la demonització dels esquals ha contribuït a la desprotecció per part dels reguladors. “No ens volen menjar”, recorda Arroyo “no els agradem com a presa i solen ser prou tímids, no com els dofins”, aclareix la investigadora. Malgrat això, ambdós reconeixen la distorsió que afecta els taurons i que implica que no s’hagen protegit de la mateixa manera que altres espècies “més simpàtiques”, com ara dofins o tortugues. “Sempre han sigut els roïns; per això, durant molt de temps s’ha pensat que si no hi ha taurons, millor per a tots”.
La publicació del mapa dels ISRA al Mediterrani suposa per als científics un important pas per a millorar la situació dels taurons i rajades, però la protecció no serà efectiva sense una regulació legal. En aquest sentit, Ruiz posa l’exemple d’una casa, una mena de refugi que cal construir per als animals: “Nosaltres hem posat els fonaments, ara cal que les institucions construïsquen les parets i la teulada”, conclou l'investigador.
