Directes
Ara en la televisió
EL PISET

Troben un nou jaciment amb restes de dinosaure sauròpode a Morella

La troballa correspon al període cretàcic inferior, fa més 125 milions d’anys, i podria atribuir-se al grup dels titanosauriformes.

Fèmur d’un dinosaure sauròpode

A la zona de Morella vivia, fa més 125 milions d’anys, una fauna diversa de dinosaures que s’han convertit en tresors paleontològics. La recerca sistemàtica en aquest territori ha permés la troballa d’un nou jaciment amb restes de dinosaure sauròpode a la concessió minera Vega del Moll, a la Masia Palau, d’uns 20 metres de longitud.

Les restes recuperades corresponen a elements esquelètics de vertebrats i motles de mol·luscos del període geològic del cretàcic inferior. La majoria semblen part d’un únic individu de dinosaure, tot i que també s’han reconegut restes òssies de tortugues i cocodrils i dents de dinosaures carnívors del grup dels espinosaures. De fet, les dents de carnívors pertanyen a un animal semblant a Vallibonavenatrix cani, recentment descrit a la pròxima població de Vallibona i les restes de la qual ja s'havien identificat a la Pedrera del Mas de la Parreta. Les restes més rellevants són els del dinosaure sauròpode, del qual s’han pogut identificar vèrtebres del coll i del dors, ossos de la zona pèlvica, com un isqui, i elements de les extremitats anteriors i posteriors, entre les quals destaca un fèmur quasi complet.

Els vestigis d’aquest rèptil presenten un “elevat interés científic”, ja que, preliminarment, es poden atribuir a un representant del grup dels titanosauroformes. La presència de sauròpodes titanosauroformes a Morella està documentada en jaciments com El Canteret, Mas d’Eroles, la Pedrera del Mas de la Parreta, Mas de Romeu i, especialment, a Sant Antoni de la Vespa. Els recents estudis sobre aquests materials apunten al fet que els titanosauroformes presents en el cretàcic inferior dels Ports poden pertànyer a formes encara desconegudes que difereixen en alguns caràcters de la resta dels membres del grup coneguts a la península Ibèrica. No obstant això, la informació disponible fins a aquest moment no ha sigut suficient per a suportar de manera contundent aquesta proposta.

La recerca ha estat a càrrec de l’empresa Vega del Moll i del Grup de Biologia Evolutiva de la UNED, a més de la col·laboració de membres de l’Associació Paleontològica de Vinaròs. L’equip d’investigació ha destacat que aquesta nova troballa pot rellançar l’estudi d’aquesta espècie i, per tant, contribuir a millorar el coneixement sobre la fauna de dinosaures a la Comunitat Valenciana.

També et pot interessar