Troben a Villena un camp de dunes de l'edat del gel, de fa més de 15.000 anys

Investigadors de la Universitat d'Alacant (UA) han trobat un camp de dunes a Villena datat a la fi de l'edat del gel i han fet una detallada cartografia amb 45 depòsits d'arenes, que s'estenen al llarg de set quilòmetres entre Villena i Cabdet (Albacete). Amb els resultats de la investigació s'ha publicat un article científic en la prestigiosa revista científica Catena.

La investigació l'ha coordinada l'investigador distingit del programa Gen-T, adscrit a l'Institut d'Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (Inaph) de la UA, Javier Fernández López de Pablo.

Ha comptat amb un equip interdisciplinari d'investigadors format per Ana Polo-Díaz, de la Universitat del País Basc; Rosa María Poch, de la Universitat de Lleida, i Carlos Ferrer García, del Museu de Prehistòria de València, segons ha informat la institució acadèmica en un comunicat.

Alguns estudis fets entre els anys setanta i noranta del segle passat havien identificat algunes formacions dunars en aquesta zona, però no es comptava amb una cartografia detallada, per la qual cosa desconeixien “les seqüències estratigràfiques d'aquests depòsits, així com la seua edat de formació”.

“El camp de dunes de Villena presenta jaciments arqueològics de gran importància, com ara Casa Corona i Casa de Lara, les ocupacions prehistòriques de la qual s'estenen des del mesolític fins al final del calcolític, o el jaciment de Casas del Campo, ocupat en època romana i medieval”, ha detallat l'investigador de la UA.

L'article publicat proporciona un marc geomorfològic i estratigràfic per a entendre com es van formar aquests jaciments i en quines condicions ambientals ho van fer. En concret, en aquest treball s'han datat mitjançant el mètode de luminescència òptica estimulada tres dunes diferents, que llancen una antiguitat d'entre fa 15.000 i 16.300 anys, durant un dels episodis més freds i àrids de l'última glaciació.

Les dates obtingudes situen la formació del camp de dunes de Villena dins de l'episodi fred àrid conegut com a Estadial Heinrich 1. Aquestes dates són noves si es comparen amb altres sistemes dunars continentals coneguts en la conca del riu Duero, que són posteriors, o a Castella-la Manxa, que són més antics.

“Aquest és, sens dubte, un dels aspectes més nous del treball, ja que presenta gran importància per a conéixer l'evolució de les condicions climàtiques a la regió mediterrània peninsular durant l'última glaciació”, ha ressaltat el coordinador del projecte.