El TSJCV estableix que les creus franquistes "resignificades" no vulneren la memòria històrica
L'alt tribunal valencià dona parcialment la raó a Advocats Cristians en considerar que elements com els alçats al parc de Ribalta o el passeig de les Germanies d'Elx compleixen la llei
La sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha estimat parcialment un recurs de la Fundació Espanyola d'Advocats Cristians i ha considerat que les creus "resignificades" o sense text no vulneren la llei de memòria històrica. En una sentència emesa el 5 de desembre, l'alt tribunal valencià es refereix expressament a cinc d'estos monuments, instal·lats durant el franquisme: la de l'avinguda Doctor Gadea amb Maisonnave d'Alacant —als caiguts en defensa dels seus ideals—, la Creu de les Germanies d'Elx (Baix Vinalopó), la del parc Ribalta de Castelló de la Plana, la de la plaça del poble d'Herbers, i la del port de Querol a Morella (Ports). Totes, sense cap text.
Els Advocats Cristians van recórrer contra una resolució de l'extinta Conselleria de Qualitat Democràtica del 9 de desembre del 2022, en mans del Botànic, que arreplegava l'acord de la comissió tècnica per actualitzar el catàleg de vestigis de la Guerra Civil i la dictadura franquista i la relació d'elements contraris a la memòria democràtica que havien de ser retirats o eliminats. Esta associació va justificar l'acció judicial en un doble interés: patrimonial i cristià, i va reclamar l'anul·lació del catàleg esmentat perquè s'aclarira prèviament si les creus o altres vestigis havien sigut o no resignificats.
L'Advocacia de la Generalitat, a més de qüestionar la legitimació dels recurrents, va exposar que el llistat no implica la retirada de cap monument, sinó que eixa acció depenia de cada titular del bé en qüestió. "La simple catalogació com a elements contraris a la memòria democràtica i a la dignitat de les víctimes no implica l'existència d'un mal al patrimoni històric espanyol", afegia.
El TSJCV subratlla ara la resolució coneguda este dimarts: cap dels elements assenyalats en el catàleg que va elaborar el govern valencià estava inclòs en el patrimoni cultural, encara que entén que la inclusió en el llistat "constitueix un acte declaratiu amb la qualificació que és contrari a la memòria democràtica i dignitat". També recorda que la llei autonòmica que establia esta normativa, la 14/2017, es troba actualment derogada.
A pesar que el catàleg origen de la controvèrsia incloïa diversos béns, el pronunciament del TSJCV es refereix únicament a les creus "en la mesura que l'associació d'Advocats Cristians manca de legitimació ad causam per a combatre la inclusió de monuments/elements diferents de les creus o altres de significació religiosa cristiana". En conseqüència, l'alt tribunal valencià considera que la tesi d'Advocats Cristians té fonament legal, encara que amb matisos, ja que "no tota alteració de les característiques d'un monument exposat públicament mereix ser qualificat en rigor com una resignificació que supose la baixa en el catàleg de vestigis".
La sala entén que amb la resignificació "desapareix la connotació que sí que va poder tindre en els orígens" relativa a la "commemoració, exaltació o enaltiment individual o col·lectiu de la revolta militar del 1936 i del franquisme, dels dirigents o de les organitzacions que van sustentar al règim dictatorial" i citen expressament les cinc creus exposades anteriorment.
