El TSJCV rebutja la presó permanent per a José Ignacio Palma

La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha confirmat la sentència de l'Audiència de València que condemna a 159 anys i 11 mesos de presó a Juan Ignacio Palma, l'acusat d'assassinar tres dones (Marta Calvo, Arliene Ramos i Lady Marcela Vargas) i intentar-ho amb altres sis en trobades sexuals amb consum de cocaïna, entre altres delictes, entre juny del 2018 i novembre del 2019.

Els magistrats han desestimat el recurs d'apel·lació formulat per la defensa en entendre que Palma va ser condemnat “amb prova de càrrec, indiciària però suficient”. “No va ser arbitrari o irracional que els membres del jurat consideraren acreditats els fets basant-se en aquells testimonis privilegiats i coincidents, en les diferents perícies practicades i altres proves aportades a la causa”, conclouen.

El Tribunal ha desestimat també els recursos de les acusacions particulars, en els quals aquests demanaven que s'imposara al penat la presó permanent revisable.

La mare de Marta Calvo recorrerà al Suprem

Marisol Burón, mare de Marta Calvo, una de les víctimes de Palma, ha lamentat la decisió del Tribunal Superior de Justícia a la seua petició d'aplicar la presó permanent revisable i ha anunciat que recorrerà contra la decisió davant el Tribunal Suprem.

Burón, en declaracions a EFE, considera que "no hi ha hagut prou temps" perquè el tribunal haja estudiat tota la documentació del recurs i la seua impressió és que "han decidit que siga el Tribunal Suprem el que decidisca finalment".

L'aplicació de l'article 140.2 del Codi Penal

La magistrada que va presidir aquest juí amb jurat en l'Audiència Provincial va dictaminar que no era aplicable en interpretar que l'article 140.2 del Codi Penal exigeix que hagen sigut dictades altres condemnes amb anterioritat per delictes contra la vida en un o diversos procediments diferents.

La sala civil i penal del TSJCV arriba a la mateixa conclusió després de realitzar una lectura del contingut literal del precepte legal, però per diferent via: no pel temps verbal (“hauria sigut condemnat”) contingut en la norma, sinó per l'exigència d'“índole quantitativa” que inclou. Així, l'article 140.2 estableix que s'imposarà la presó permanent al reu d'assassinat “que haguera sigut condemnat per la mort de més de dues persones”.

En aquest cas, el delicte al qual caldria aplicar aquesta pena, segons el parer del TSJCV, és l'assassinat de la tercera de les víctimes, Marta Calvo, i abans d'eixe crim, l'acusat no va assassinar “més de dues persones”, sinó exactament a dues.

“En el fons i com que l'expressió utilitzada no va ser 'dues o més' sinó 'més de dues', el legislador sembla dirigir-nos a condicionar la hiperagravació a condemnes per almenys tres delictes consumats contra la vida, i en el nostre cas només n'hi ha dos”, raona el Tribunal.

Els magistrats admeten que hi ha una altra interpretació doctrinal que autoritza a englobar en aquestes tres condemnes requerides pel Codi Penal l'última de les imposades, però s'inclinen per la que ells realitzen en virtut del principi in dubio pro reo, per ser la més favorable al condemnat.

De la mateixa manera, la sala rebutja que es puga aplicar en aquest cas la presó permanent d'acord amb un altre apartat del mateix article del Codi Penal, el 140.1.2n, que la contempla quan l'assassinat és “subsegüent” a un delicte contra la llibertat sexual comesa sobre la víctima.

L'alt tribunal valencià arriba a aquesta conclusió, com va fer l'Audiència, perquè a partir dels fets que han sigut declarats provats tots dos delictes “van ser comesos en unitat d'acte i seqüencialment units”.

D'altra banda, la sala civil i penal ha confirmat igualment l'absolució de Palma pel delicte contra la integritat moral, amb relació a l'ocultació de les restes mortals de Marta Calvo.

En aquest punt, segons recull la sentència d'apel·lació, la justificació inclosa en el veredicte del jurat “no acaba de confirmar la presència d'una actuació dolosa”, una intenció acreditada de causar un dolor afegit als pares d'aquesta jove.

Per això, el Tribunal estima parcialment el recurs de l'acusació en aquest punt i incrementa la indemnització conjunta que ha d'abonar el penat als progenitors d'aquesta víctima en concepte de responsabilitat civil dels 70.000 als 90.000 euros. La sentència del TSJCV pot ser recorreguda ara en cassació en el Tribunal Suprem.