Turistes valencians arribats de Jerusalem: "Un jueu ens va entrar a sa casa durant un bombardeig"
El primer grup, amb 36 pelegrins evacuats des d'Israel, ja està a València després d'aterrar a Torrejón de Ardoz a bord d'un dels avions militars enviats pel Ministeri de Defensa
Per fi a casa. Un primer grup de vora quaranta valencians que estava de turisme a Israel durant l'esclat de la guerra contra la milícia palestina Hamàs respira alleujat en saber-se sa i estalvi en terres espanyoles. Han aterrat a les sis del matí d'aquest dimecres a la base madrilenya de Torrejón de Ardoz procedents de l'aeroport de Tel-Aviv, la segona ciutat en grandària del país hebreu. Viatjaven en un dels dos avions militars que ha enviat el Ministeri de Defensa espanyol per a arreplegar els ciutadans que s'hi havien quedat atrapats i no tenien manera de tornar, sobretot després de l'allau de cancel·lacions de vols que han dut a terme diverses aerolínies en vista de l'escalada de violència a la zona.
El gruix d'aquest grup de valencians el formava una excursió de pelegrinatge organitzada per la parròquia de Sant Pasqual Bailón de València. 36 feligresos que volien visitar Terra Santa s'embarcaren a l'aventura acompanyats pel sacerdot, José María Taberner. La casualitat va voler que a l'aeroport de Tel-Aviv una parella de turistes valencians que havia viatjat pel seu compte a Jerusalem, Cristina i Javier, es trobara amb el grup religiós. Tots junts han continuat junts des de Madrid fins a València en un autobús llogat per la parròquia i en el qual els dos joves han pogut viatjar per a fer l'última part del trajecte perquè hi quedava lloc.
Agraïment a les autoritats espanyoles, alleujament i alegria per haver deixat arrere els horrors de la guerra i poder tornar sense incidents eren les sensacions principals que compartien els nouvinguts quan han posat peu a l'avinguda Blasco Ibáñez de València. Tots coincideixen que no han passat por com a tal perquè en cap moment han sentit una sensació autèntica de perill ni han vist cap míssil travessant el cel, però tardaran molt de temps a oblidar aquesta odissea i les situacions de caos i histèria que han viscut a l'aeroport de Tel-Aviv. La pitjor part, han reconegut molts en declaracions a À Punt NTC, era la incertesa que han viscut en els últims dies, la inquietud per no saber com o quan podrien tornar a Espanya, ni en quines condicions.
Cristina i Javier van tocar terra a Jerusalem just el mateix dia en què s'iniciava el conflicte. Volien passar uns dies a la ciutat santa, però la brutal ofensiva que va llançar Hamàs per terra, mar i aire aquell dissabte va frustrar-los els plans. Conten que arribaren de matinada a l'hotel i es despertaren ja amb les sirenes antiaèries: acabava de començar l'atac. “Ens n'anàrem a dormir i ens alçàrem amb els bombardejos”, resumeix el xic. Aleshores no sabien què estava passant ni per què sonaven les alarmes, ells volien eixir a conéixer la ciutat, i això feren. Fins que un matrimoni nadiu els va parar i els va advertir del perill. La realitat de la guerra els va caure com un poal d'aigua freda i, amb ajuda d'Internet i les xarxes socials, van anar assabentant-se de la contesa.
A aquesta parella de valencians, de fet, un dels bombardejos els va agafar en ple carrer i van haver de buscar recer en casa d'un particular: “Ens va dir per gestos que entràrem, sense parlar anglés ni res” comenten, sorpresos per la “normalitat” amb què el poble israelià viu aquesta mena de situacions. Cristina i Javier han sigut testimonis directes de la “calma tensa” que es respirava: “Hi havia molts policies al carrer, moltes persones amb armes”. Els dos coincideixen que tornaran a Israel per a completar el viatge ara truncat.
Segons el protocol, si sonaven les alarmes havíem de tirar-nos a terra
L'expedició de pelegrins valencians ha viscut l'experiència amb menys perill, però amb el mateix temor i incertesa. Eren 35 persones i el clergue José María Taberner, delegat de Càritas València i Institucions Caritatives i Socials i rector de la parròquia de Sant Pasqual Bailón. El grup ha passat els últims dies a Natzaret, al nord del país i a centenars de quilòmetres de la Franja de Gaza, que és on es concentren gran part dels atacs creuats entre Hamàs i l'exèrcit israelià. Conten que han vist passar molts avions de guerra, camí cap a la frontera amb el Líban —on s'han produït bombardejos aïllats amb la milícia Hezbol·là—, amb un zumzeig constant que feia presagiar el pitjor. “A les nits sentíem esclatar l'escut antimíssils”, comenta José María, un dels peregrins, als micròfons d'À Punt.
Tot i que l'entorn era relativament segur a Natzaret, els recomanaren confinar-se a l'hotel. Així passaren els últims dos dies fins que les autoritats espanyoles enviaren un avió de l'exèrcit a buscar-los, juntament amb altres residents nacionals que no tenien manera de tornar des de Tel-Aviv. A l'aeroport, la situació era de caos: “Ens donaren instruccions que espantaven un poc. Segons el protocol, si sonaven les alarmes havíem de tirar-nos a terra”, assenyala Natàlia, una altra de les feligreses de la comitiva. Afortunadament, no va ser necessari posar aquestes indicacions en pràctica. En tot moment, el grup s'ha sentit cuidat i ha fet pinya per a donar-se força mútuament i superar la insòlita travessia que han passat de camí a casa.
L'arribada del segon contingent de valencians, a qui també els ha sorprés la guerra, està prevista aquesta mateixa vesprada. Són un grup de 28 pelegrins que volarà des de Jordània via Istanbul en tres avions comercials amb destinació a Madrid i Barcelona.
