Les tutories afectives, un salvavides voluntari i altruista dels centres educatius
Alguns col·legis i instituts compten amb un programa en què docents que així ho desitgen acompanyen i donen suport a adolescents que travessen un mal moment
“Tinc una alumna que em va dir que s’hauria perdut sense el meu suport de la tutoria”, emfatitza una docent que ajuda estudiants que, per alguna circumstància personal o sociofamiliar, està passant una mala època. Són les anomenades tutories afectives, un programa que funciona a la Comunitat Valenciana i que fa que professors, fora de l’horari lectiu i de forma voluntària, acompanyen en el seu dia a dia un adolescent que pot estar en “protocols previs d’autolesions o amenaces de suïcidis, aïllament, depressió, un rendiment acadèmic extremadament baix de manera puntual, alguna situació familiar extrema o casos de maltractament”.
Es tracta, principalment, de "xiquets que venen amb una càrrega emocional molt forta que no saben gestionar i el més greu és que potser no tenen a qui contar-ho", explica Inmaculada Ortega, que va ser coordinadora del programa a l’Institut de Malilla des del 2013 fins al 2020. La professora s’emociona en parlar d’un programa que considera “superbonic” i a través del qual, durant un parell d’hores a la setmana, atén un alumne escoltant-lo, acompanyant-lo i donant-li suport.
Els mestres consultats coincideixen a assenyalar que és a l’aula on es detecten els problemes, com poden ser els conflictes amb companys, mals resultats acadèmics, solitud o altres símptomes de malestar que alerten el professorat de la necessitat d’un suport emocional. És en aquest moment quan un docent es pot proposar com a voluntari per a tindre una reunió fora de classe amb l’alumne i explicar-li el programa: “Per l’experiència que tinc, cap m’ha dit que no, perquè estan reclamant ajuda a crits”, ens ha contat a À Punt Notícies Luis Llorens, director de l’institut de Malilla. Llorens és voluntari des de fa cinc anys en les tutories afectives.
“De vegades, s’obrin i et conten coses per a les quals no estàs preparada”
El baix rendiment, la conflictivitat o l'aïllament amaguen, sovint, greus problemes que es descobreixen i es tracten en una tutoria afectiva. És un espai on es construeix una relació especial de confiança amb el professor perquè els alumnes puguen expressar sentiments i preocupacions. “De vegades s’obrin i et conten coses per a les quals no estàs preparada”, admet Inma, que alguna vegada, en tornar de parlar amb un alumne, va expressar als seus companys que “s’havia quedat totalment destrossada”.
“Molt bé la LOMLOE, però ningú els pregunta als alumnes com estan”
“Molt bé la LOMLOE, però ningú els pregunta als alumnes com estan”, critica Ángela Adelantado, professora en l'IES de Massamagrell (Horta Nord) i des de fa un any tutora d’un estudiant. Ángela explica que es va trobar a l'aula “una situació desesperant” i això va activar-li el desig d'ajudar. Ara procura dedicar una o dues hores a la setmana a les tutories afectives perquè el seu alumne sàpiga “que hi ha algú ací per a ell”. Amb això procura que “tinga algú a qui acudir, per a explicar-li les coses si no tenen a ningú a casa o no tenen amics que els escolten”.
En general, els mestres dediquen el temps que la vida personal els permet. Amb les tutories afectives “no volia intentar que les notes milloraren, sinó que tinguera una figura a la qual recórrer”, perquè per a ella "el rendiment acadèmic passa a un segon pla: si una persona està malament a aquest nivell, com pots demanar que t’aprove un examen de gramàtica? No pot, ni té els mitjans, ni les ganes", argumenta Adelantado.
La pandèmia, un punt d'inflexió
Llorens, per la seua banda, remarca el caràcter altruista de la iniciativa. “El professorat, de manera voluntària, s'ha prestat a fer una funció que la societat no està fent, que és la de psicòleg, orientador emocional, acadèmic i familiar”, assegura. I també hi ha un punt d’inflexió en aquesta realitat. A l’institut de Malilla asseguren que la pandèmia va empitjorar la salut mental dels adolescents: durant els anys previs a la irrupció del coronavirus, els alumnes tutoritzats n'eren 11 o 17 per curs, però, “en tornar de la pandèmia, vam tindre 57 alumnes tutoritzats, es va multiplicar cinc”. “I ja no eren problemes de rendiment o d'assetjament sexual, era pràcticament, de manera monotemàtica, depressió, aïllament, confrontació amb la família, amenaça de suïcidi i autolesions”, agrega Llorens.
El professor ha compartit amb À Punt Notícies que en la seua experiència i en la d’altres companys “en un 95% dels casos, la millora és radical i en molts casos han superat el problema que tenien perquè els ha servit per a millorar com a persones”. “Una alumna meua estava pensant a suïcidar-se, abandonar els estudis… Ara trau molt bons resultats i té clar el que vol fer”, recorda el director educatiu.
En tot cas, no sempre és fàcil veure resultats. Per a Ortega, de fet, valorar els resultats del programa és més complicat i explica que “de vegades, l'èxit amb l'alumne és que se senta acompanyat durant l'estada a l'institut”. Sí que guarda les paraules d’una alumna tutoritzada, que li va agrair el suport: “No sé què hauria fet sense tu”, recorda que li va dir la jove després del pas per l’institut.
Una eina docent que depén de la voluntat dels centres
Les tutories afectives “es fan per amor a l’art” i depén de la voluntat del centre si introdueix o no el programa. A Malilla va ser una iniciativa dels professors, que van proposar en hores complementàries o fora de l’horari per a concertar una o dues hores setmanals per a poder dedicar-se als alumnes en situacions complicades. “És una espècie de voluntariat dins del treball. Al marge que potser la directiva reconeixia de manera ocasional la tasca, no ha tingut cap reconeixement econòmic ni d'horari, i així ha sigut la situació durant quinze anys”, relata Llorens.
“És una espècie de voluntariat dins del treball. Al marge que potser la directiva reconeixia de manera ocasional la tasca, no ha tingut cap reconeixement econòmic ni d'horari"
Preguntada per aquest programa, la Conselleria d'Educació confirma que són els centres els que s’hi acullen de manera voluntària. També explica que fa dos anys que es van incloure al pla de convivència. En tot cas, la Generalitat no té un registre exacte de quants centres duen a terme aquesta acció.
