8M: les dones d'Ucraïna també fan la guerra

L'ofensiva russa sobre Ucraïna manté enlaire el món des que va esclatar fa onze dies i ha tornat a posar en el centre de la diana les dones com un dels col·lectius més colpejats per les conseqüències dels conflictes armats. Organitzacions com les Nacions Unides i Amnistia Internacional ho han denunciat fins a la sacietat: les repercussions d'una guerra no són les mateixes en el cas d'elles, ja que el patiment es multiplica. Ja ha quedat sobradament demostrat en experiències bèl·liques anteriors —el Congo, Bòsnia, l'Iraq o l'Afganistan—, en què les violacions han esdevingut la forma més brutal i coneguda de violència cap a les dones. 

A les portes del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, mirem cap a Ucraïna amb perspectiva de gènere per a entendre que en una guerra les primeres a perdre els drets són elles. I per a visibilitzar que, més enllà del masclisme que domina els contextos bèl·lics i de les taules de negociació copades per homes, les dones també són protagonistes en la guerra.

Dones són la majoria de refugiades: mares i àvies que fugen amb els fills i filles. També les que habitualment es queden en la rereguarda, complint els rols de gènere tradicionals i encarregant-se de les cures mentre els marits combaten en el front. Multitud d'imatges que s'han fet virals en les xarxes socials aquests dies les mostren en primera línia de batalla, armades amb fusells, disposades a tot per a plantar cara a l'exèrcit de Vladímir Putin. Quedar-se i resistir o fugir: dues realitats que conviuen ara mateix al país que no exclouen les dones.

L'estampa de dones que fan còctels Molotov a les ciutats sota l'atac rus ja s'ha convertit en habitual en els últims dies. A pesar que el govern ucraïnés sols permet que isquen del país dones i xiquets i ha cridat els homes a les armes, hi ha moltes ucraïneses que han decidit quedar-se i combatre els soldats russos. Tenen perfils de tota classe, des de polítiques fins a mestres i models, i s'han convertit en autèntics símbols de superació i resistència. 

És el cas, per exemple, de la parlamentària ucraïnesa Kira Rudik, de 36 anys, a qui la vida li ha canviat d'un colp de ploma. Un dissabte va despertar amb la intenció de plantar tulipans al pati de casa i, poc després, aprenia a utilitzar un fusell kalàixnikov. "Les dones protegiran la nostra terra igual que els homes", va proclamar Rudik a través de Twitter, alhora que feia una crida perquè altres dones la seguiren i s'uniren a la lluita armada. 

Anastàsia Lenna, Miss Ucraïna el 2015, també ha decidit canviar les passarel·les per les armes, tal com ha visibilitzat ella mateixa a través de les seues xarxes socials. Ja tenia experiència anterior en entrenaments militars perquè va estar alguns anys en l'exèrcit ucraïnés, i ara ha tornat a enrolar-s'hi. En Instagram, on té més de 300.000 seguidors, publica contingut per a donar suport a les forces militars del seu país.

Entre les històries més tràgiques hi ha la de l'escriptora i militar Irina Tsvila. Aquesta veterana de guerra, que formava part de la Brigada de la Guàrdia Nacional de Resposta de l'exèrcit ucraïnés, s'ha convertit en la primera dona soldat que ha perdut la vida defenent la ciutat de Kíiv davant de l'atac rus. 

Les fronteres d'Ucraïna s'han convertit en un formiguer de persones que s'entrecreuen pels camins. Les que fugen de la guerra i les que hi entren per a combatre l'exèrcit rus. Aquests últims són sobretot homes, però també dones que han renunciat a la seguretat que els donava estar fora del país i han volgut tornar a casa per a ajudar en la lluita. Iúlia Peliukh-Korniitxuk, de 34 anys, és una d'elles. Ja estava sana i estàlvia a Praga i ara vol unir-se a l'exèrcit ucraïnés: "Si algú em dona una arma, lluitaré. No tinc por, puc disparar. Dispararé a tots els soldats russos i a altres persones que ens vulguen fer mal [...]. Vull lluitar", deia rotunda, en declaracions que arreplega Reuters.

Actualment, vora el 20% de l'exèrcit ucraïnés el formen dones, segons les últimes dades publicades pel Ministeri de Defensa. A finals de 2020 eren vora 30.000, una xifra que s'ha multiplicat quasi per quinze en els últims deu anys. L'amenaça russa abans que esclatara la guerra ha fet que la llista s'incrementara més en els últims mesos per les incorporacions de voluntàries. La meitat, aproximadament, són soldats, mentre que l'altra meitat treballa en funcions de suport civil. 

Les dones, silenciades també en la guerra 

La presència femenina en primera línia de la batalla continua sent un fenomen cridaner per l'allunyament amb els estereotips habituals de gènere, però no és nou. "Les dones han estat tradicionalment invisibilitzades, també en la guerra", explica en declaracions a À Punt NTC la periodista Lola Bañon, especialitzada en conflictes internacionals. El cas ucraïnés s'ha amplificat gràcies al potencial de les xarxes socials, però ja s'havien viscut abans experiències paregudes en conflictes anteriors. 

He vist moltes dones morir a la ciutat siriana d'Alep per quedar-se a cuidar dels seusLola Bañón - Periodista especialitzada en conflictes internacionals

"No s'ha parlat molt de les dones que prenen un paper actiu en la guerra. Ocorre habitualment en les situacions de resistència, com passa ara a Ucraïna", resumeix Bañon. Per exemple al Kurdistan –aclareix–, on hi ha un exèrcit formal integrat per dones. O a Palestina, on moltes han pres part de la resistència sense ser membres de les forces oficials, amb accions en què arrisquen la vida i, algunes, de fet, la perden. El perfil d'aquestes dones que fan un pas avant sol ser el de joves sense càrregues familiars: "Les col·loquen en primera línia i moltes cauen a la primera", lamenta.

L'experta, que ha cobert nombrosos conflictes bèl·lics com la guerra de Síria, destaca el cas de les que sí que tenen obligacions, que solen quedar-se en la rereguarda per a cuidar de la gent gran i dels més menuts, les que no tenen mobilitat i no poden ni pegar a fugir. "Es parla poc d'elles, he vist com moltes van morir a la ciutat d'Alep per a quedar-se a cuidar dels seus". És precisament per aquesta cultura de cuidadores que històricament se'ls ha atribuït –remarca–, que "les dones sabem que no tenim patrimoni per a guanyar en les guerres, ni tan sols en el bàndol vencedor". 

La dona és molt conscient, per la cultura que tenim de cuidadores, que en les guerres no tenim patrimoni a guanyar, ni tan sols en el bàndol vencedorLola Bañón - Periodista especialitzada en conflictes internacionals

Èxode de refugiats, amb rostre de dona

L'altra cara de la moneda en la guerra d'Ucraïna la posa la crisi migratòria. Més d'un milió de persones han fugit del país en només una setmana, segons les últimes xifres facilitades per l'Acnur: és la mateixa quantitat de refugiats i refugiades que va causar la guerra de Síria al llarg d'un any. I això sense comptar l'altre milió de desplaçats interns. Organitzacions benèfiques ja parlen d'una emergència humanitària que, en paraules de l'Unicef, amenaça de convertir-se en la crisi més greu de refugiats a Europa des de la Segona Guerra Mundial. Un èxode que té fonamentalment rostre de dona. Perquè són elles, junt amb la població més major i la xicalla, les que estan travessant les fronteres, atemorides, després de trajectes interminables, cap a la seguretat que ofereixen altres països d'Europa.

Amb una mà arrosseguen l'escàs equipatge, amb l'altra la xicalla. No els queda més opció que resignar-se, véncer l'angoixa i continuar avant buscant refugi en una llarga odissea dominada per la incertesa. Moltes deixen arrere esposos, pares, fills, germans, després que les autoritats cridaren els homes ucraïnesos de 18 a 60 anys. S'acomiaden, al remat, de la vida tal com la coneixien, de la qual només conserven unes poques pertinences acoblades en una maleta. La periodista Lola Bañon destaca la càrrega psicològica que comporta la responsabilitat de tirar avant el que queda del nucli familiar: "Són elles les que es queden al capdavant de l'economia de la llar i han d'aguantar psicològicament l'estructura d'una família integrada pels menors i moltes vegades per gent gran que no té mobilitat". 

Romania i sobretot Polònia són els països que estan canalitzant l'èxode. En els passos fronterers bull l'activitat. Tots estan de gom a gom, amb cues interminables de refugiats que han d'esperar hores per a poder passar, mentre resisteixen temperatures gèlides. Les organitzacions benèfiques i la societat civil han desplegat en aquests enclavaments centenars de voluntaris i voluntàries per a prestar ajuda humanitària, constituint autèntiques xarxes de solidaritat i acolliment.

A la ciutat romanesa de Siret, una de les principals vies d'accés al país des d'Ucraïna, treballa Save the Children. "Per ací arriben centenars de milers de dones i xiquets que necessiten assistència urgent", explica Vicente Raimundo, director de cooperació internacional de l'entitat. La prioritat és proporcionar a les famílies productes de primera necessitat, així com bolquers i joguets per als més menuts. Resumeix el drama que estan vivint totes aquestes famílies amb una frase: "Tenien una vida quotidiana organitzada, normal, i de sobte aquest món ha desaparegut de la nit al dia".

La frontera és només el primer escull. Una vegada superat, els queda un futur plagat d'interrogants. A algunes persones els esperen familiars a l'altra banda o tenen una direcció clara on poder acudir. Aquelles que no, es queden en centres municipals de recepció temporal que s'han habilitat a l'espera de saber quina serà la seua destinació. També si alguna vegada podran oblidar el malson que deixen arrere a causa d'una guerra en què la vulnerabilitat de les dones ucraïneses és més que evident.