Ara en la televisió
MESTRES I APRENENTS
Les últimes cinc denúncies d'agressions sexuals a la Comunitat Valenciana confirmen l’augment dels casos
L'any passat es van denunciar 349 violacions, pràcticament el doble que en l’últim informe de 2019
Les forces i cossos de seguretat de l’Estat investiguen en l’última setmana cinc denúncies obertes per agressions sexuals a la Comunitat Valenciana. Es tracta d’una violació a una menor de 14 anys en Alacant i quatre denúncies per agressions sexuals durant les festes de la Magdalena, a Castelló de la Plana. Tots aquests casos no són cap fenomen aïllat, ja que les demandes per violació han experimentat un fort creixement en els últims anys.
Segons l'últim balanç de criminalitat del Ministeri de l'Interior, l'any passat es van denunciar a tota la Comunitat Valenciana 349 agressions sexuals amb penetració. Això és pràcticament el doble que el 2019, l'últim any en què es pot fer la comparativa abans de l'esclat de la pandèmia de covid.
Tenint en compte les quatre grans ciutats valencianes, aquest increment és encara major en els casos d'Alacant, Elx i Castelló de la Plana, mentre que València està just en la mitjana de tot el territori. Però quan s’amplia el focus a totes les ciutats valencianes amb més de 20.000 habitants, s'observa que els sis municipis on l'any passat es van denunciar més violacions són tots del sud. En aquest grup, el primer seria Benidorm, amb dènou casos, i els últims Alcoi i Oriola, amb sis casos cadascun.
Segons veus expertes, darrere d’aquest increment de les denúncies per agressions sexuals hi ha també un augment de la conscienciació social, que posa de manifest que aquestes actuacions no poden quedar impunes i que reconeix que la víctima no és la culpable.
Aquest canvi social es troba amb obstacles importants potenciats per la pandèmia, com ara la imatge distorsionada que modelen de les dones i de les relacions sexuals les xarxes socials i la pornografia. “No hi ha altres vies d’aprenentatge més enllà de la pornografia i es trenca aquesta relació entre què és ficció i què és realitat”, assegura l’antropòloga feminista de la Universitat Miguel Hernández, Puri Heras.
L'educació, amb una perspectiva de gènere, és la millor arma per a combatre la violència contra les dones, que no només s’aconsegueix amb lleis i condemnes, sinó també amb formació i campanyes. Veus expertes insisteixen que darrere de les agressions sexuals i les violacions a les dones hi ha un problema social i la solució és treball de tots.