Últimes hores perquè les famílies es pronuncien sobre la llengua preponderant als centres educatius
Després d’estar habilitada durant una setmana, la votació telemàtica es tancarà a les 14:00 hores d’este dimarts
Les famílies de vora 570.000 estudiants valencians tenen les últimes hores al davant per a pronunciar-se sobre quina de les dos llengües oficials volen que tinga més pes en l’educació dels fills. A les 14:00 hores d'este dimarts s’esgotarà la controvertida votació que des de la conselleria justifiquen en la llibertat d’elecció dels pares i des d’entitats com Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic critiquen perquè asseguren que perjudicarà el valencià.
D’esta manera, a les 14:00 hores, s'acaba el termini d’una setmana que va donar Educació perquè les famílies de l’alumnat d’infantil, primària i ESO manifestaren la preferència via telemàtica. Ara per ara, es desconeix el percentatge que ha votat en esta consulta, però ha sigut una setmana controvertida.
Després del rebuig del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) a suspendre de manera cautelar la consulta, com demanava Acció Cultural del País Valencià, Famílies pel València i famílies de Russafa, la votació es va iniciar dimarts passat, no exempta de polèmica. Fins ara, la decisió d’escollir la llengua preponderant la tenia el Consell Escolar, mentre que la decisió recau ara en la votació que es tanca d'ací a unes hores.
La votació va començar amb mal peu. La plataforma des de la qual es feia la consulta va caure al cap de pocs minuts d’estar habilitada la votació, però, a més, sindicats com l’STEPV, el sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià, denunciava que la consulta s'iniciava amb problemes amb les claus i amb la versió mòbil de la plataforma i dubtes sobre les zones d'influència i limítrofes.
De fet, l’endemà d’obrir-se la consulta la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic demanava la suspensió d'esta consulta lingüística i denunciava que no es veia l’opció de valencià des de la versió mòbil de la plataforma. Asseguraven que “en la pantalla no es veia la casella de valencià i molta gent ha marcat la casella de castellà per error”.
La mateixa plataforma, que aglutina representants dels docents i de les famílies, argumentava per a demanar la supressió de la consulta el fet que preguntaren a les famílies la zona d'influència o limítrofa del centre. “Les famílies no tenen per què saber si els instituts estan en una àrea d'influència o en una de limítrofa, fet que ha portat a marcar l'opció que no correspon”, denunciava Rubén Pacheco, president de Fampa-València i portaveu de la plataforma que aglutina una vintena d’entitats de famílies, docents i sindicats.
A esta reclamació s’unia, en les últimes hores la de l’associació de Famílies pel Valencià, que denunciava que les famílies amb menors en acolliment o en procés d’adopció no poden votar, a pesar de disposar de totes les dades correctes. Denuncia que la Conselleria d’Educació no va preveure cap procediment específic perquè estes famílies exerciren el dret a vot en la consulta sobre la llengua base.
Davant estes crítiques, el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, animava les famílies a pronunciar-se sobre la llengua base en la votació des de la llibertat. “Trien el que estimen oportú. Des de la conselleria, estem convençuts que les famílies són les primeres responsables sobre l'educació dels fills i filles. El deure de l'Administració només és respectar eixe mandat i establir les condicions necessàries per a fer-lo efectiu”, els deia en una carta remesa a les famílies.
La llibertat d’elecció ha sigut l’argument que han esgrimit des del Consell per a justificar la votació. De fet, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, arribava a referir-se a esta consulta com a l’avantsala d’un període en què les famílies disfrutaran de la llibertat educativa per a escollir la formació dels fills: “Després de la imposició dels amics dels Països Catalans, de la policia lingüística i de voler robotitzar-nos a tots sobre la base de la ideologia de la imposició, arriba la llibertat educativa”, assegurava fa unes setmanes des d’Oriola.