Un 2,7% de la població té anticossos contra la Covid-19, la meitat de la mitjana espanyola

El 2,7% de la població de la Comunitat Valenciana ha generat anticossos contra la Covid-19, segons les dades de la segona onada de l'estudi de seroprevalença que du a terme el Ministeri de Sanitat i que té com a objectiu estimar el grau real d'immunització. La xifra en el conjunt de l'Estat espanyol és de 5,2% i, de nou, es detecta una seroprevalença major en les províncies del centre de la península, que en alguns casos superen el 10%.

En la primera onada, presentada el 13 de maig, un 2,5% de la ciutadania valenciana, unes 125.094 persones, si es tenen en compte les últimes dades del padró municipal corresponents a 2019, que ha proporcionat l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Segons les dades per províncies publicades pel Ministeri de Sanitat, el 3,8% de la població de Castelló ha desenvolupat anticossos contra la Covid-19, a València el 2,1% i a Alacant el 3,3%.

Aquests resultats corresponen a 63.564 participants del conjunt d’Espanya, als quals els han pres la mostra de l’anticos IGG des del 18 de maig fins a l’1 de juny. Els resultats d’aquesta segona onada “no han variat substancialment” respecte dels de la primera, segons ha afirmat el director del Centre de Coordinació i Alertes i Emergènices Sanitàries, Fernando Simón, que ha presentat les conclusions amb la directora del Centre Nacional d’Epidemiologia i amb la directora de l’Institut Sanitari Carlos III.

Un 0,8% dels participants, amb anticossos quan abans no en presentaven

En canvi, l’estudi ha detectat que el 0,8% dels participants sense anticossos en la primera onada sí que els han tingut tres setmanes després, un percentatge que en algunes províncies arriba a l’1%.

Fernando Simón, per la seua banda, ha confirmat que de les dades es conclou que “l’inici de l’epidèmia es va deure a una entrada major de casos dels que va detectar el sistema” sanitari.

Així mateix, del total de participants estudiats es desprén que un terç dels afectats amb anticossos no presentaven símptomes. Per tant, és un col·lectiu que no hauria detectat mai el sistema sanitari, perquè no presentava gravetat, com han explicat els responsables sanitaris.

Una altra de les conclusions que es dedueix de la segona onada d’aquest estudi nacional de seroprevalença és que hi ha més persones amb anticossos a les ciutats, sobretot a les de més de 100.000 habitants. Ara bé, el que no aclareix l’estudi es la raó: “Pot ser la contaminació? Poden ser la densitat de població i el contacte social que hi ha a les grans ciutats? Això ho hauran de determinar uns altres estudis”, apuntava la directora del Centre Nacional d’Epidemiologia, Marina Pollán.

Diferència amb la sèrie de dades de l’OMS

D’altra banda, respecte a les 30.000 defuncions de pacients amb Covid-19 que li consten a l’OMS i que suposen 2.730 morts més de les que té el Ministeri de Sanitat, el responsable del CCAES ha atribuït el desfasament al fet que l’organisme sanitari extrau les dades d’una sèrie de dades del Ministeri que es va congelar perquè les autonomies verificaren les dades.

“La OMS agafa les dades de la nostra web, perquè Espanya sols comunica les dades al Centre Europeu de Control de Malalties [...]. La sèrie de dades en què es basa l’OMS es va congelar l’11 de maig a l’espera que les comunitats autònomes les corregiren [...] L’OMS ha fet una suma, sense restar les defuncions de les sèries de dades, no perquè no foren morts, sinó perquè les comunitats autònomes no tenien les dates de defunció”, ha argumentat Fernando Simón.