L'efecte illa de calor: València evitaria un 5% de les morts estivals plantant més arbres

Les grans ciutats, amb menor vegetació i major densitat de població, són especialment vulnerables a les altes temperatures. Les superfícies impermeables d'edificis i carrers, inclòs l'asfalt, provoquen un augment de la temperatura respecte de les zones circumdants, un fenomen denominat illa de calor urbana. Un estudi publicat aquest dimecres en la revista The Lancet, amb dades de 93 ciutats europees (57 milions d'habitants), estima que al voltant de 6.700 morts prematures es deuen a aquest fenòmen i assenyala que un terç d'aquestes podrien evitar-se plantant arbres en un 30% de l’espai urbà.

Les dades es van recopilar entre juny i agost de 2015, comparant temperatures diàries rurals i urbanes de cada ciutat. Els resultats mostren que les ciutats van ser de mitjana 1,5 °C més calentes que les àrees circumdants. Les anàlisis es van realitzar a un nivell d'alta resolució (àrees de 250 m x 250 m). En primer lloc, van estimar la mortalitat prematura simulant un escenari hipotètic sense illa de calor urbana. En segon lloc, van estimar la reducció en temperatures que s'obtindria augmentant la cobertura d'arbres fins al 30%, així com les morts que podrien evitar-se.

“Els resultats demostren que un gran impacte en la mortalitat és atribuïble a les illes urbanes de calor”, afirma Tamara Iungman, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l'estudi. En concret 6.700 morts, la qual cosa representa el 4,3% de la mortalitat total durant els mesos d'estiu i l’1,8% de la mortalitat durant tot l'any. Un terç d'aquestes morts (2.644) podrien haver-se evitat augmentant la coberta arbòria fins a un 30% de l'espai urbà, per tal com reduirien les temperatures.

En general, les ciutats amb majors taxes d'excés de mortalitat per calor es trobaven en el sud i l'est d'Europa, i serien les més beneficiades amb un augment de la coberta arbòria. Segons Iungman, entre les ciutats espanyoles que més es beneficiarien estan Barcelona, Múrcia i Palma de Mallorca.

Només un 7% de la ciutat de València està coberta d'arbres

Alacant i València són les úniques dues ciutats valencianes incloses en l’estudi. "València presenta poc més del 7% en tota la ciutat de percentatge d'arbres, que és bastant baix i com a conseqüència hem observat alts impactes de mortalitat atribuïbles a illes de calor", assenyala Tamara Iungman.

Segons la modelització, a València un 10% de la mortalitat durant els mesos d’estiu és atribuïble a l’efecte illa de calor. Si la cobertura arbòria arribara al 30%, s’aconseguiria abaixar mig grau la temperatura global. Això suposaria que, en un estiu normal, s'evitarien 57 morts (un 5% del total).

L’autora adverteix, a més, que a València las àrees verdes i els arbres estan molt concentrats i no ben distribuïts on resideix la gent. “València té estupendes zones verdes, però també té places cobertes d’asfalt”, apunta Iugman, que explica que no és una qüestió de superfície total sinó de distribució.

Una millor distribució de les zones verdes, comenta l'autora, no només redueix l’impacte en la mortalitat sinó que comporta altres beneficis en la població com “la promoció de l’activitat física, millores en la salut mental, menor taxa de diabetis, hipertensió i malalties cardiovasculars per no parlar dels beneficis mediambientals”, afegeix.

A Alacant la situació no millora. La ciutat només compta amb una cobertura arboralada del 2,10% i presenta una morbiditat atribuïble a l’efecte illa de calor de l'1,26%. Iugman explica que aquest baix percentatge no reflecteix les temperatures reals. El clima àrid característic fa que la diferència estre la temperatura de la ciutat i les zones limítrofes no siga tan gran.

L’efecte illa de calor empitjorarà en les pròximes dècades

En vista de l'escalfament global i el creixement urbà, es preveu que aquest efecte empitjore en les pròximes dècades. "Les prediccions basades en les emissions actuals revelen que les malalties i morts relacionades amb la calor es convertiran en una càrrega major per als serveis de salut en les pròximes dècades", afirma Iungman.

Les anàlisis es van fer amb dades del 2015 perquè no es disposava de dades de població per a anys posteriors, però, com assenyala Iungman, els resultats són generalitzables i l'estudi proporciona informació valuosa per a adaptar les nostres ciutats i fer-les més resilients a l'impacte del canvi climàtic.