Un any de xilel·la
L'eliminació de 50.000 ametlers d'Alacant per al control del bacteri ha topat amb la forta oposició de bona part dels productors.
Ja ha passat un any i el pronòstic s'ha complit. La primera detecció d'arbres contaminants de xilel·la en un camp d'ametlers del Castell de Guadalest (Marina Baixa) era només la punta de l'iceberg d'un contagi major i més preocupant. Inquietant pel tipus de microorganisme, un dels bacteris més perillosos que afecten els vegetals, i per l'extensió afectada. Ara mateix ja són set els brots localitzats a l'interior d'Alacant, segons va informar la Conselleria d'Agricultura ara fa un mes. L'epidèmia afecta 25 municipis de tres comarques: la Marina Baixa, la Marina Alta i el Comtat.
Tot i que només han donat positiu 209 mostres arreplegades en 178 parcel·les, la contenció del bacteri obligarà a destruir més de 50.000 arbres (dels quals ja se n'han exterminat 10.000). I això de moment, perquè la zona de demarcació o àrea de control de l'organisme, on es fan contínues prospeccions a la recerca de material vegetal infectat i dels insectes que propaguen la malaltia d'arbre en arbre, s'estén ja a 110.945 hectàrees i 57 municipis.
Per què aquestes mesures tan dràstiques?
La Xylella fastidiosaXylella fastidiosa és un bacteri mutant i altament mortífer capaç d'infectar més de 360 espècies vegetals, entre les quals hi ha cultius estratègics com el raïm, els cítrics o les oliveres, a més dels ametlers. Per a escampar-se, necessita la col·laboració d'un vector que el trasllade de planta a planta. Aquest extrem s'ha constatat per partida doble a la Comunitat Valenciana, on s'ha demostrat la participació en els contagis de les espècies Philaenus espumarius i Philaenus campestris. El tercer ingredient de preocupació és tan simple com que el patogen, d'origen americà, no té una solució coneguda. La contenció i l’eradicació de l'epidèmia és, per això, una prioritat de la Unió Europea, que obliga tots els països afectats a prendre mesures excepcionals quan es produeixen escenaris com el que s'ha donat a l'interior d'Alacant. De fet, en juny un equip d'experts enviat per Brussel·les va viatjar a Alacant per a supervisar els treballs de la Conselleria d'Agricultura a peu de camp.
En el món científic existeix consens sobre la necessitat de prendre aquestes mesures i s'apel·la al record de l'experiència d'Itàlia, on la falta de reacció ha acabat amb la mort en temps rècord de la majoria d'oliveres i d'empreses agrícoles de la regió de la Pulla, la bota del tacó, on encara es lluita per evitar-ne la propagació.
Però, com en aquell cas, al llarg d'aquest primer any de xilel·la a Alacant, l'agressivitat de les mesures d'eradicació ha obert una via de conflicte creixent amb part dels productors. Els afectats s'han constituït en plataforma (AXFA) i, amb l'organització agrària ASAJA-Alacant, demanen l'aplicació de mesures de contenció, menys dràstiques que les actuals, que obliguen a destruir tots els arbres en un radi de 100 metres al voltant de cada parcel·la afectada. A més, prohibeixen que s'hi torne a plantar en les parcel·les fins que hagen transcorregut cinc anys a partir que el contagi es done per finalitzat.
Els treballs d'eradicació dels tècnics de la Conselleria d'Agricultura s'han trobat, de fet, amb l'oposició puntual de grups de productors i, fins i tot, hi ha hagut sabotatges. En paral·lel s'han interposat més de 550 recursos d'alçada i set procediments contenciosos administratius contra aquestes mesures que amenacen de complicar i retardar el control del bacteri i els seus vectors transmissors.
En el rerefons del conflicte hi ha la queixa generalitzada del sector per l'escassa quantitat d'ajudes als afectats, una reivindicació a la qual se suma la Unió de Llauradors, els quals, per contra, sí que accepten la necessitat del pla d'eradicació en els termes actuals.
La bona notícia és que la subespècie i el genotip de Xylella fastidiosa localitzats a la Comunitat Valenciana corresponen a una única varietat de bacteri, la multiplex, considerada menys agressiva que la responsable de l’arbricidi d'oliveres al sud d'Itàlia (pauca). I també que, a Alacant, s'han trobat contagis només en un tipus de cultiu: els ametlers. A més, diversos experts com l'entomòleg Ferran Garcia Marí, de l'Institut Agroforestal del Mediterrani, mantenen que atenent a la distribució de l'epidèmia i vist que afecta només arbres adults -i no els empelts- existeix la possibilitat que la xilel·la estiga des de fa anys a Alacant, un extrem que indicaria que en aquest cas els insectes no han sigut molt eficients a l’hora de propagar-la.
La xilel·la també visita Madrid i augmenta la preocupació del sector agrícola
Cal recordar que la Comunitat Valenciana ja no és l'única regió que lluita contra el bacteri a la península Ibèrica. A l'abril es va detectar un positiu en plantes ornamentals d'un viver d'Almeria. I, més preocupant, quasi alhora, la Comunitat de Madrid informava de la detecció d'una olivera infectada en una finca particular. Aquest positiu, que ha obligat a aplicar les preceptives mesures de contenció, és el que més inquieta el sector agrícola d'Espanya, juntament amb el d'Alacant. Sobretot, per la proximitat a una de les joies de la corona de l'agricultura espanyola: el sector olivarer d'Andalusia. Les illes Balears també es troben sota el contagi de l'epidèmia, en totes les subespècies i varietats, menys i més perilloses, però la insularitat de l'arxipèlag s'ha considerat una frontera contra l'expansió. Ara bé, ha obligat a frenar qualsevol exportació de material vegetal des de les Illes de manera indefinida.