Un centre a l’Albufera farà un seguiment a distància de l’estat dels aiguamolls valencians
El laboratori també observarà les mesures de millora ambientals que s’implanten a les zones humides
València ha inaugurat aquest dijous, coincidint amb el Dia dels Aiguamolls, un nou centre que supervisarà l’estat dels aiguamolls valencians, que se situarà a l’Albufera. Aquest centre permetrà seguir l'estat de les aigües d’aquests entorns naturals a distància.
El laboratori de Seguiment d'Aiguamolls "Dra. M. Rosa Miracle" també observarà altres paràmetres biològics, com ara el dels macroinvertebrats aquàtics, i elaborarà estudis de capacitat d'assimilació i retenció de carboni en aiguamolls. Gràcies a aquest nou espai, també es podran avaluar les mesures implantades per a millorar la gestió.
La consellera de Transició Ecològica, Isaura Navarro, ha celebrat que la major part dels paràmetres que s'empren per a avaluar l'estat ambiental dels nostres aiguamolls mostren "una bona salut ecosistèmica".
En aquest sentit, apuntava que un "exemple clar" que evidencia el bon estat d’aquestes zones humides és que a l’Albufera, en la tardor, es van comptabilitzar més de 80 hectàrees de praderes aquàtiques en el llac d'espècies de flora que van arribar a estar pràcticament extingides.
A més, aquest hivern s'ha constatat, mitjançant teledetecció, la inundació de més de 10.000 hectàrees d'arrossar, sense haver-se produït fenòmens rellevants d'anòxia (la falta d’oxigen) per la putrefacció de la palla de l'arròs, segons han indicat des de la Conselleria de Transició Ecològica.
A més, les mateixes fonts han destacat que l'aportació hídrica de l’aigua de l'Albufera ha motivat una "magnífica perellonada". Precisament, per a aprofitar l'extensió més gran de la zona inundada i gràcies als nous cabals aconseguits de la conca, s'han superat els 100.000 ocells aquàtics en els censos del gener, xifra que només s'ha superat en quatre ocasions entre el 1984 i el 2022.
La consellera ha destacat, a més, que el bon estat de zones humides com la de l’Albufera permet "segrestar els gasos d'efecte d'hivernacle gràcies a la vegetació" i actua com a "esponja natural que retarda sequeres, tempera les temperatures extremes i mitiga el canvi climàtic".
