Un dels espais emblemàtics de 'L’Alqueria Blanca' s’afona
Part del mur de la fàbrica d'alcohol de La Colonia de Santa Eulalia, a Saix, cau per abandonament, tot i que l'edifici està declarat bé d’interés cultural
La fàbrica d’alcohol de La Unió de La Colonia de Santa Eulalia, espai on es roden les escenes més emblemàtiques de L’Alqueria Blanca, s'afona. L’any 2010 ja va caure el sostre i ahir, 22 de maig, un dels murs es va afonar. L’edifici està protegit per la Generalitat Valenciana des de febrer de 2016 com a bé d’interés cultural (BIC), juntament amb altres edificis de la població. La colònia de Santa Eulàlia és una pedania semiabandonada, situada entre els termes municipals de Saix i de Villena, a l’Alt Vinalopó.
Diversos efectius de la Policia Local i de la Guàrdia Civil han acordonat la zona, que ja estava perimetrada per l’estat d’abandonament en què es troben la majoria dels edificis de la població.
L'edifici de l'alcoholera s’ubica en un dels espais més recurrents de L'Alqueria Blanca: la plaça on Tonet fa els seus pregons. Està just enfront de l'ermita, imatge icònica de la sèrie. De fet, si comparem el primer capítol de la sèrie amb el primer capítol de l'última temporada, en què es reprodueix l'escena inicial amb Tonet fent un pregó, es fa visible el pas dels anys en l'ermita i s'evita enquadrar l'alcoholera perquè en el moment del rodatge l'edifici ja estava en mal estat.
Ara fa dos mesos, À Punt va començar a emetre la temporada 12 d'aquesta sèrie, que després de huit anys tornava a la pantalla. Eren molts els espectadors i espectadores que l'esperaven i l'acollida ha sigut immillorable. Aquesta nit podrem veure el capítol final de la temporada, i a la carta es poden recuperar tots els episodis emesos fins ara.
La Colonia de Santa Eulalia, bé d'interés cultural
La Colonia de Santa Eulalia es va crear a finals del segle XIX, seguint el model de les colònies industrials de Catalunya, pel comte de l'Alcúdia i Xestalgar, Antonio de Saavedra i Rodríguez de la Guerra, i el seu cosí Mariano Bertodano y Roncalli, vescomte d'Alzira. La seua finalitat era el conreu, recol·lecció i elaboració de productes agrícoles.
La pedania estava formada pel palau dels comtes, el casino, les almàsseres, cellers, fàbriques de farina i d'alcohol, el Teatre Cervantes, l'administració de correus i telègrafs, l'estació de ferrocarril (enderrocada en els anys 90), cases dels treballadors, hostatgeria i ermita. L'ermita primitiva d'origen medieval, després de nombroses reparacions, s'enderrocà el 1891 i se'n va alçar una de nova, tal com la coneixem hui en dia.
D'acord amb Alberto Ochoa, gestor del web del Museu Virtual de la Vila de Saix, a partir de 1920 comença la decadència de la Colònia amb la venda d'algunes de les fàbriques. El declivi s'accentuaria després de la Guerra Civil, quan es dividiria entre els diferents hereus.
El 2016 La Colonia de Santa Eulalia va ser declarada bé d'interés cultural. Quan un conjunt històric és declarat BIC, passa a ser de domini públic. Així, encara que siga propietat privada, l'administració ha de protegir el valor artístic i històric del bé. També implica tindre privilegi fiscals, és a dir que un propietari d'un BIC pot rebre ajuts per al seu manteniment, restauració, etc. Per últim, també és obligatori redactar un pla especial o protegir-los amb qualsevol altra figura del planejament.
En l'actualitat la colònia es reparteix entre cinc i sis propietaris, però ni la Generalitat ni els ajuntaments de Villena o Saix han fet cap pas per adquirir els edificis i rehabilitar-los.
És per aquest motiu que en 2018 Ochoa va posar en marxa el web anomenat SOS Colonia de Santa Eulalia, que té com a objectiu analitzar i posar en comú els problemes que té la pedania. La pàgina pretén posar en evidència la inacció per part dels propietaris i de les institucions, alhora que intenta recuperar la història i el valor de la colònia. De fet, fa poc més d’una setmana, en el canal de YouTube Ochoa va pujar un vídeo on parlava de l’edifici de l’alcoholera, i en què ja es podien veure clarament els defectes estructurals de l’edifici.