Un estudi alerta que el patogen de la pigota dels micos ha mutat sorprenentment fort
La investigació, feta a Portugal, sospita que els enzims del sistema immunitari humà estan darrere dels canvis en el genoma que podrien accelerar-ne l'evolució
El patogen que es troba darrere del brot actual de pigota dels micos ha mutat de forma sorprenentment forta, segons adverteix un estudi realitzat per membres de l'Institut Nacional de Salut Doctor Ricardo Jorge (INSA) a Lisboa, Portugal. En comparació amb els virus relacionats el 2018 i 2019, hi ha al voltant de cinquanta diferències en el genotip, segons l'equip investigador, que es basa principalment en anàlisis de casos portuguesos. És una quantitat entre sis i dotze vegades més elevada del que s'haguera esperat per a aquesta mena de patogen si es tenen en compte les estimacions anteriors. La branca divergent podria ser un signe d'evolució accelerada. "Les nostres dades revelen pistes addicionals de l'evolució viral en curs i la possible adaptació humana", assenyala el doctor João Paulo Gomes, director de la recerca, que s'acaba de publicar en la revista Nature Medicine.
Les veus expertes havien parlat fins ara d'un desenvolupament fonamentalment bastant lent respecte d'aquest tipus de virus, especialment en comparació amb les nombroses mutacions del SARS-CoV-2, responsable de la covid-19. L'equip de l'estudi sospita que una o més introduccions d'un país on el virus és persistent estan darrere del brot actual. Els esdeveniments de superpropagació i els viatges internacionals semblaven haver promogut una escalada més elevada.
Els especialistes també tenen indicis que els enzims del sistema immunitari humà estan darrere d'aquests canvis en el genoma. Afigen que no hi ha indicis de si les mutacions afavorien la propagació actual, però això no podia descartar-se. En tot el món, s'han reportat quasi 5.000 infeccions de pigota dels micos enguany. D'aquests, 3.308 casos es localitzaven en quaranta països fora d'Àfrica fins dimecres, segons els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) dels Estats Units.
El catedràtic de Genètica en la Universitat València Fernando González Candelas ha ressaltat el valor de l'informe portugués i assenyala que "és el primer treball revisat per parells que analitza el genoma del virus dels micos (MPXV) a partir de pacients involucrats en el brot recentment detectat". A parer seu, el resultat més destacable és demostrar que el brot, detectat en diversos països quasi simultàniament, té un origen únic i, a més, que hi està implicat un virus que ha experimentat un nombre important de canvis respecte als virus més pròxims de la mateixa espècie identificats fins al moment —i que estan relacionats amb els virus endèmics en països d'Àfrica central i oriental. "Aquests canvis genètics semblen estar vinculats a adaptacions al nou hoste [l'ésser humà, perquè l'hoste natural del virus són diferents rosegadors i altres xicotets mamífers]", adverteix González Candelas.
La malaltia es propaga a través del contacte físic pròxim. Encara que pot ser mortal, és tractable, però ve amb una fase d'erupcions cutànies molestes. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha portat en les últimes hores aquest tema al Comité d'Emergència del Reglament Sanitari Internacional. Allà s'ha demanat als països membres que compartisquen la informació amb l'OMS; que detecten casos, realitzen un adequat rastreig de contactes, seqüencien el genoma i implementen mesures de prevenció i control d'infeccions.
"Encara que l'extensió del brot de MPXV no és ni des de lluny tan ràpida ni tan àmplia com la del SARS-CoV-2, estem davant d'un nou exemple d'infecció emergent que es pot expandir ràpidament per tot el món i que s'ha de tallar com més prompte millor per a impedir conseqüències més greus. La vigilància genòmica d'aquests i altres patògens és una de les eines més potents que tenim a la disposició per a aconseguir l'objectiu", conclou l'expert espanyol.
