Un estudi de la Conselleria detecta un nivell reduït de toxicitat en el fang acumulat a l’Albufera
S’ha estudiat l’existència de matèria orgànica, metalls i elements tòxics en seixanta mostres del fang que la barrancada va dur al parc natural
Les tones de llot arrossegades per la barrancada que va assolar l’Horta Sud el 29 d’octubre van transformar l’aparença de l’Albufera i van fer saltar totes les alarmes dels sectors ecologistes pel risc biològic i mediambiental que l’acumulació de material orgànic i químic podien suposar per al parc natural.
Ara, un informe de la Direcció General de Medi Natural i Animal de la Conselleria de Medi Ambient ha conclòs que el fang té un nivell de toxicitat "molt reduït". L’estudi s'ha basat en seixanta mostres de fang per a analitzar l'existència de matèria orgànica i metalls al llac, així com el test previ de toxicitat (TPT).
El test té com a objectiu identificar de manera preliminar els possibles riscos tòxics que el material acumulat a l'Albufera podria comportar per als organismes vius, una qüestió fonamental en ecosistemes aquàtics com els aiguamolls. Segons fonts de la Conselleria, la prova constitueix una eina eficaç per a la determinació inicial de la toxicitat dels sediments.
El mètode utilitzat per a l'anàlisi, que es va fer en mostres arreplegades entre el 29 de novembre i el 13 de desembre, ha sigut la determinació de la inhibició de la bioluminescència bacteriana amb Photobacterium Prosphoreum, que es basa a determinar l'efecte inhibidor d'una mostra sobre l'emissió de bioluminescència del bacteri marí Photobacterium phosphoreum, també denominada Vibrio fischeri.
A més d’estes analítiques sobre el terreny, un estudi paral·lel a càrrec de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València s’ha servit de les imatges satel·litàries per a fer un seguiment de l’àrea inundada per la dana i del desplaçament dels sediments que van desembocar a la mar. La investigació ha revelat que, a través de l’Albufera i els rius Túria i Xúquer, les restes de fang van arribar fins al litoral sud, des de Dénia fins a Sant Joan, on van restar fins un mes després de la riuada. Durant este primer mes es va detectar una dràstica reducció de la clorofil·la i la transparència de l’aigua.