Un estudi del CSIC alerta que el calfament global pot triplicar la sequera al Mediterrani
L'equip investigador assenyala la importància de la humitat procedent dels oceans, especialment en un context en què l'evaporació terrestre perd pes
Les probabilitats de sequera podrien augmentar de dos a tres vegades en el Mediterrani occidental per a finals de segle com a part del procés de calfament global. És l'advertència que llança un estudi divulgat este dimecres per experts del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat de Vigo.
La investigació, liderada pel CSIC i publicada per la revista científica Communications Earth & Environtment, explica que este pronòstic podria reproduir-se en "un escenari d'altes emissions de gasos d'efecte d'hivernacle", ja que la humitat procedent dels oceans i transportada per l'atmosfera "tindrà una influència major en l'aparició de sequeres a la zona euromediterrània a causa del calfament global".
L'equip científic remarca que la humitat de l'atmosfera és "fonamental per a l'ocurrència de precipitacions, però també de sequeres". I apunta que el vapor d'aigua en l'aire en el Mediterrani occidental procedeix d'eixa mar, però sobretot de l'oceà Atlàntic.
La humitat transportada en l'atmosfera influeix en l'aparició de fenòmens hidroclimàtics extrems, per exemple pluges torrencials i sequeres. El que s'ha analitzat ara és com afectaria l'escalfament global a este procés. Així, pronostiquen un augment previsible de la influència del transport d'humitat a mitjan segle susceptible de provocar que la "dependència de les precipitacions" augmente al voltant d'"un 25% a l'hivern i un 10% a l'estiu". Encara que a finals de segle podria generar, al contrari, més sequera en eixa zona del Mediterrani.
L'increment de l'impacte del transport d'humitat sobre la probabilitat de sequeres pot atribuir-se, segons la recerca, a una disminució dels nivells terrestres d'emmagatzematge d'aigua en tota l'àrea euromediterrània que reduiria el paper de les fonts locals d'humitat en la generació de precipitacions. "Estos resultats posen en relleu el paper clau del transport d'humitat des de l'oceà en les futures sequeres de la regió, especialment en el context de la reducció de les aportacions locals d'humitat procedents de l'evaporació terrestre a conseqüència d'un sòl més sec", afirma el catedràtic de la Universitat de Vigo Luis Gimeno, líder de l'estudi.
Cap a les acaballes del segle XXI, els investigadors pronostiquen que els valors mitjans de sequera podrien ser un 40% superiors, és a dir, "entre dos i tres vegades majors en els períodes futurs que en l'actual", segons Gimeno. "Este augment també s'observa quan s'analitzen totes les fonts d'humitat oceànica d'una regió determinada, per exemple, en el cas de la península Ibèrica", adverteix l'investigador.
