Un estudi descobreix les neurones que provoquen el mareig i com bloquejar-les

Un estudi liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha identificat les neurones que provoquen el mareig, situades en un punt del cervell que transmet els senyals que provoquen el malestar, i ha proposat un possible fàrmac amb menys efectes secundaris per a evitar la desagradable sensació. Segons ha explicat el centre en un comunicat, l'estudi, publicat en la revista Proceedings of the National Academy of Sciences, s'ha fet en ratolins i l'ha liderat l'Institut de Neurociències de la UAB al costat d'investigadors de la Universitat de Washington.

El grup d'investigadors ha analitzat les cèl·lules dels denominats "nuclis vestibulars" en els cervells d'uns ratolins sotmesos a girs curts i repetitius, fet que ha demostrat la importància de les neurones que expressen la proteïna VGLUT2 en el mareig. Els autors asseguren que eixes neurones són necessàries per als efectes de mareig induïts per la rotació, com són la disminució de l'apetit, la temperatura corporal més baixa, la reducció del moviment i la falta del gust.

En concret, han identificat un subgrup de neurones VGLUT2 que expressen un gen concret, la colecistoquinina (neurones-CCK), com a responsables dels efectes del mareig, i han vist que envien senyals a una zona del cervell anomenada nucli parabraquial, encarregada de generar sensacions desagradables. "Els ratolins als quals administrem un fàrmac blocador del receptor de colecistoquinina presenten una menor activació del nucli parabraquial i tenen menys símptomes de mareig", ha detallat una de les autores de l'estudi, Elisenda Sanz.

"Les solucions comunes contra el mareig provoquen somnolència. En canvi, els fàrmacs blocadors del receptor de colecistoquinina, que ja estan aprovats per les associacions dels medicaments nord-americana i europea com a tractament per a problemes gàstrics, són segurs i no tenen eixe efecte indesitjat", ha afegit el coordinador de la investigació, Albert Quintana.

En futurs estudis, els investigadors volen definir la contribució d'eixes neurones a altres situacions que també provoquen mareig, per a avançar en l'aprovació de medicaments que bloquegen els receptors de colecistoquinina com a noves teràpies contra eixe malestar.