Un estudi obri la porta a diagnosticar càncer de mama a partir de la llet materna
La troballa pot fer de trampolí per a desenvolupar cribratges rutinaris entre totes les dones després de donar a llum i detectar la malaltia en fases primerenques
Nou avanç en la lluita contra el càncer. Un equip d'investigadores del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) ha comprovat que la llet materna conté ADN de tumors de mama, troballa que obri la porta perquè aquestes mostres puguen emprar-se com una biòpsia líquida per a diagnosticar la malaltia en etapes primerenques.
L'estudi, publicat en la revista Cancer Discovery, va nàixer arran la preocupació d'una pacient amb càncer de pit que temia haver transmés l'afecció al nadó durant la lactància, perquè la diagnosticaren poc després que deixara de donar el pit a la segona filla i estant embarassada de la tercera.
La cap de la Unitat de Mama de l'Hospital Vall d'Hebron i investigadora del VHIO, Cristina Saura, ha explicat a Efe que aquesta pacient va portar una mostra de llet materna que tenia guardada en el congelador. "Encara que li vam dir que no hi havia risc de transmetre el tumor, decidirem analitzar la mostra a la cerca de marcadors que pogueren ajudar-nos en la investigació", ha relatat.
L'equip científic va observar que a la bossa, recollida uns 18 mesos abans del diagnòstic, ja hi havia ADN del tumor —el que es coneix com a ADN tumoral circulant (ADNct)—. Estirant el fil, les investigadores recolliren més mostres de llet materna i sang d'altres pacients amb càncer de mama diagnosticades durant l'embaràs o el postpart, així com de dones sanes que estaven en curs de lactància materna.
De quinze casos de dones amb càncer de pit ja diagnosticat durant l'embaràs o en el postpart, en tretze es detectà en la llet la mateixa mutació que en el tumor que patien. En canvi, en mostres de sang només una era positiva. "En tumors localitzats, l'alliberament d'ADN en la sang és baixet i està molt diluït, però en la llet materna veiem que hi ha una quantitat més fàcil de detectar, per la qual cosa és una eina potencial de diagnòstic", ha indicat Saura.
El pas següent és iniciar un estudi més ampli per a recaptar mostres de llet materna de 5.000 dones sanes a escala mundial que s'hagen quedat embarassades amb 40 anys o més, o bé de qualsevol edat i portadores de mutacions que augmenten el risc de patir càncer de mama (BRCA1, BRCA2,PALB2, RAD51C/D). L'objectiu és corroborar si la malaltia es pot detectar en una fase més primerenca en la llet materna, fins i tot abans que mitjançant tècniques d'imatge o analítiques de sang.
Un cribratge com la prova del taló
Si els resultats són els esperats, Saura ha aventurat que després es podria dur a terme un destriament a través de la llet materna a totes les dones després de donar a llum, igual que es fa amb els nounats en la coneguda com a prova del taló per a detectar un grup de malalties. "Pensem que tindria utilitat, perquè el cribratge poblacional de càncer de mama és a partir dels 50 anys, mitjançant una mamografia, i aquesta nova prova es posicionaria en una població —més jove— en la qual no estem fent proves; i com abans diagnostiquem el càncer, més possibilitat tenim de curar-lo", ha subratllat.
