Un estudi troba biomarcadors potencials en sang per a diagnosticar la covid persistent

Una anàlisi de sang podria ser suficient per a detectar la covid persistent o de llarga durada, una afecció debilitant de causes desconegudes i que es manifesta amb diversos símptomes duradors en el temps —s'han identificat més de 200 diferents— després de passar la infecció per coronavirus. Ja fa quatre anys que va esclatar la pandèmia mundial i la ciència encara no té molt clar què origina ni quin és el mecanisme darrere d'aquesta malaltia, que afecta aproximadament una de cada vint persones que es contagien del SARS-CoV-2.

Ara, una investigació duta a terme a partir d'una anàlisi de mostres de sang preses de pacients amb covid persistent ha revelat canvis en les proteïnes sèriques com la causa probable d'aquesta deficiència. La troballa, publicada aquest dijous en la prestigiosa revista Science, és rellevant perquè permet oferir biomarcadors potencials per a diagnosticar-la a través de la sang i informació sobre el tractament.

No tots els pacients es recuperen completament de la covid-19. Aproximadament el 20% de les persones diagnosticades amb aquesta malaltia i al voltant del 5% de totes les persones infectades amb el virus SARS-CoV-2 desenvolupen símptomes persistents, que poden prolongar-se durant molts mesos. Les manifestacions poden incloure fatiga, malestar després d'un esforç i incapacitat cognitiva, a més d'involucrar múltiples òrgans, recorda un resum de la publicació.

Encara que estudis previs han mostrat que els pacients amb covid-19 prolongada presenten signes de disfunció immunitària, activació persistent de cèl·lules immunitàries i producció d'anticossos autoimmunes, la causa subjacent encara no es comprén bé i els biomarcadors diagnòstics per a aquesta condició no estan correctament definits. Actualment, la covid-19 persistent tampoc compta amb un tractament efectiu.

En aquesta investigació, l'equip de la Universitat de Zúric informa del descobriment d'una anàlisi longitudinal del sèrum sanguini de 113 pacients —sis mesos després, 40 presentaven activa la covid persistent— i compara els resultats amb controls sans (39 persones). Aplicant enfocaments de proteòmica —estructura i funció de les proteïnes— d'alt rendiment, l'equip científic mesura els nivells sèrics de 6.596 proteïnes entre els participants. Als subjectes amb covid agut confirmat els seguiren fins a un any i se'ls prengueren mostres noves als sis i al cap de dotze mesos.

Segons els resultats, els pacients amb covid persistent presentaven una quantitat major de proteïnes relacionades amb l'activació del complement. Es tracta d'una xarxa de proteïnes relacionada amb el sistema immunitari que funciona en cascada: s'activen unes a altres per a ajudar a reconéixer i destruir elements nocius. Si aquest mecanisme està desregulat, pot ser danyós per a l'organisme. "En els pacients amb covid persistent, el sistema del complement ja no torna a l'estat basal, sinó que queda activat i, per tant, també danya les cèl·lules sanes del cos", afirma el científic Onur Boyman en un comunicat de la Universitat de Zúric. A més, la recerca ha trobat un augment d'anticossos contra el citomegalovirus i el virus d'Epstein-Barr, cosa que pot impulsar l'activació del sistema del complement i causar danys també en els teixits.

Les troballes de l'estudi identifiquen biomarcadors possibles per a la covid-19 persistent i obrin la porta a noves estratègies de tractament que justifiquen una investigació addicional tant en l'àmbit diagnòstic com terapèutic, resumeix l'autoria de l'article arreplegat en Science. "El treball no sols estableix les bases per a millorar el diagnòstic, sinó que també dona suport a la investigació clínica sobre substàncies que podrien utilitzar-se per a regular el sistema del complement. Això obri noves vies per al desenvolupament de teràpies més específiques per a pacients amb covid persistent", resumeix Boyman.

Per si sola, aquesta investigació no tanca totes les incògnites que planen sobre la covid persistent, però les veus expertes coincideixen que reforça l'evidència sobre el paper que té el sistema immunitari en la infecció. David Lynn, catedràtic d'Immunologia de Sistemes en la Universitat Flinders (Austràlia), qualifica les troballes d'emocionants i importants, tot i que adverteix que encara queda camí: "Queda molta faena per fer per a unificar els diferents mecanismes que s'han proposat en diferents estudis i, cosa que és més important, per a desenvolupar tractaments nous basats en aquestes troballes", ha apuntat en unes declaracions facilitades per Science Media Centre, una plataforma de recursos científics per a periodistes.