Ara en la televisió
BON DIA COMUNITAT VALENCIANA
Un estudi troba la pauta dels 3.500 sismes que va provocar la plataforma Castor en aigües de Vinaròs
La investigació indica que els terratrémols no ocorren a la falla d'Amposta, sinó en un desplaçament horitzontal en una falla secundària, localitzada per davall del magatzem
Un estudi internacional en el qual participa la Universitat de Granada (UGR) ha aportat noves dades sobre els quasi 3.500 terratrémols que va provocar la plataforma de gas Castor, magatzem submergit al Mediterrani davant de la costa de Vinaròs.
La investigació ha aconseguit traçar i analitzar detalladament les fases de terratrémols que va provocar el Castor, que va deixar d'injectar gas per orde del govern a causa de la sismicitat que acompanyava l'ompliment del magatzem.
Aquest treball internacional, que coordina el GFZ Helmholtz Centre de Potsdam (Alemanya) i en el qual han treballat els investigadors del Departament de Física Teòrica i del Cosmos i l'Institut Andalús de Geofísica de la UGR Daniel Stich i José Ángel López Comino, ha revelat pautes d'aquests moviments.
3.500 terratrémols entre setembre i octubre de 2013
El nou estudi exhaustiu de les dades sismològiques identifica al voltant de 3.500 terratrémols a profunditat superficial entre setembre i octubre de 2013 als voltants de la plataforma de Castor. Els terratrémols, primer es van anar allunyant del magatzem de gas i acostant-se a la costa, per a posteriorment tornar cap al Castor amb les ruptures dels esdeveniments sísmics més grans de la sèrie.
Aquesta sismicitat es considera antropogènica, en ser provocada per l'activitat humana, i és freqüent en el context d'explotacions petrolieres, encara que pot acompanyar qualsevol procés que altere esforços, pressió o cohesió en el subsòl.
"Els moviments sísmics no ocorren a la falla d'Amposta, la falla principal del magatzem de gas amb grans dimensions, com s'ha arribat a proposar, corresponen a un desplaçament horitzontal en una falla secundària, localitzada per davall del magatzem i amb un capbussament oposat", ha especificat l'investigador Daniel Stich.
Un avanç important del nou estudi prové de la recuperació del senyal dels dos terratrémols més grans a través d'agrupacions de sismòmetres situats a Alemanya i els Estats Units, la qual cosa ha permés per primera vegada una estimació de profunditat robusta. El treball ha permés identificar els processos sismogènics i la geometria de la falla activada en la sèrie del Castor, que han sigut fins hui objecte de discussió.