Un estudi de la UMH d'Elx revela que la majoria d'aliments dirigits a xiquets no són saludables

Davant el Dia Mundial contra l'Obesitat que se celebra aquest dijous, un estudi de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d'Elx considera que la majoria dels aliments que hi ha en el mercat a Espanya dirigits a xiquets o adolescents no són saludables. L'equip Badali de la UMH ha publicat un article en el qual han estudiat més de 3.000 aliments presents en el mercat a Espanya, dels quals el 17,5% estava dirigit a menors. Segons el model de perfil nutricional de l'Organització Panamericana de la Salut, el 97% s'ha classificat com a no saludable. A més, el 62% dels productes era ric en greixos; el 59%, en sucres lliures; el 45% en greixos saturats; i un altre 45%, en sodi.

L'estudi assenyala també que els aliments amb un màrqueting adreçat als menors tenen una qualitat nutricional pitjor que la resta. Això es deu a un contingut més alt d'energia, sucres, sal i greixos saturats. Per contra, tenen un contingut menor de proteïnes i fibra. Curiosament, els autors del treball han observat que molt pocs aliments saludables es promocionen per a xiquets o adolescents. Això succeeix amb els llegums, la pasta, l'arròs, la fruita seca al natural, el peix o el marisc sense ingredients addicionals.

Els resultats d'aquest estudi estan en sintonia amb altres publicats als Estats Units, el Canadà, Nova Zelanda, el Brasil, l'Uruguai o Eslovènia. Per consegüent, segons aquest treball, els aliments amb un màrqueting dirigit a xiquets o adolescents a tot el món són, en la gran majoria, no recomanables des del punt de vista nutricional.

La comercialització d'aquests productes ha sigut reconeguda a Europa com un dels factors de risc que contribueixen a l'obesitat infantil i al desenvolupament de malalties no transmissibles. Segons aquesta investigació, són necessàries mesures comprometedores que garantisquen un nivell alt de protecció de la població enfront de la venda de productes no saludables.

L'obesitat i els confinaments agreugen el creixement de la hipertensió infantil

La prevalença de sobrepés i obesitat infantil, que ha augmentat substancialment des dels anys 90 i als països europeus és superior al 10%, s'ha vist agreujada durant els confinaments i suposa una de les principals causes d'hipertensió arterial en xiquets i adolescents, així com un factor de risc cardiovascular. Així ho ha assegurat la doctora Empar Lurbe, cap del servei de Pediatria de l'Hospital General de València. Segons Empar Lurbe, s'ha vist després dels confinaments per la Covid-19 que xiquets que eren obesos han tingut un augment de pes i la majoria han perdut condició física.

Aquesta catedràtica de Pediatria de la Universitat de València dirigeix la Xarxa per a la investigació de la pressió arterial en xiquets i adolescents (HyperChildNET), un projecte europeu on participen 23 països. Segons ha explicat, s'ha vist que la hipertensió de l'adult “en molts casos té les seues arrels en època pediàtrica i, per això, és important fer un seguiment als menors que s'identifiquen com als que tenen més risc de desenvolupar hipertensió en etapes posteriors de la vida. A més, afig, és necessari destacar la implementació dels estils de vida saludable com són el tipus d'alimentació, un augment de l'activitat física, la conscienciació de les famílies i la implicació de les estructures que estan al voltant del menor, com els col·legis.

Dietistes alerten que la fruita, els llegums i les hortalisses pugen de preu

Per la seua banda, el Col·legi Oficial de Dietistes i Nutricionistes de la Comunitat Valenciana ha denunciat increments anuals de fins al 10% en productes frescos com fruites, llegums i hortalisses “en plena lluita contra l'obesitat”, la qual cosa dificulta l'elecció d'aliments saludables a l'hora de fer la compra. El col·legi ha fet una crida a posar fre a aquesta “pandèmia”, que afecta un 18,2% d'homes adults i un 16,7% de dones, amb una tendència que va en augment. Una de les principals reclamacions del col·lectiu és que es facilite l'accés a l'alimentació saludable, cosa que implica reduir els preus de productes frescos com la fruita, la verdura, les hortalisses o els llegums.