Un georadar detecta noves fosses de represaliats durant la Guerra Civil a Paterna i Gandia

L’ús d’un georadar ha confirmat que pot haver-hi noves fosses comunes de represaliats de la Guerra Civil. La prospecció ha detectat senyals d’enterraments al pati interior del cementeri de Paterna i en l’ampliació de la necròpoli de Gandia, i serveix per a fitar les zones que s’excavaran a la recerca de les víctimes.

“Després de delimitar les zones on podrien trobar-se restes de represaliats, tant del bàndol republicà com del nacional, iniciem el procés per a ajudar les famílies en el procés de recuperació”, ha explicat aquest dijous el responsable provincial de Memòria Històrica, Ramiro Rivera. La Diputació de València subvenciona, des de 2015, el procés d’excavació, exhumació i identificació genètica sol·licitat per associacions de familiars i ajuntaments a fosses reconegudes i senyalitzades. Però en el cas d’altres enterraments, com els del pati interior del cementeri de Paterna i l’ampliació del de Gandia, només consten testimoniatges orals de familiars que han de confirmar-se amb aquesta mena de prospeccions arqueològiques.

Presentació dels treballs de localització de fosses / Dival

En el cas de Paterna, ja hi ha hagut reunions amb l’ajuntament i les famílies per a signar un conveni que permeta iniciar les excavacions. Quant a Gandia, Rivera ha apuntat que ja han contactat amb les famílies per a iniciar el procés de recuperació, en la part final de l’antic cementeri i als carrers amb nínxols de l’ampliació. “Allí és on es van produir els afusellaments”, ha explicat l’arqueòleg Miguel Mezquida, un dels fundadors d’ArqueoAntro.

El pati interior del cementeri de Paterna presenta una curiositat. Segons els tècnics, a la part dreta esperen trobar les víctimes franquistes i a la part esquerra restes de persones del bàndol republicà. A més, tracten d’identificar les fosses d’on es van extraure cadàvers per a transportar-los al Valle de los Caídos.

Des que el departament va començar a funcionar fa quatre anys, la corporació provincial ha invertit més de dos milions d’euros en accions que busquen completar el mapa de les fosses comunes i recuperar les restes dels represaliats. En aquest temps s’han exhumat i identificat, o estan en procés de fer-ho, prop de 800 cadàvers a diferents cementeris de la província. 

Delimitació d’una possible fossa al cementeri de Gandia / Dival

Una crida per a trobar les víctimes de Gandia

Han passat 81 anys des del final de la guerra, i hi ha una gran falta d’informació sobre els afusellats al municipi de la Safor. “No tenim testimonis. Si alguna persona major, a algun nebot o a algun fill els han contat on es troben aquestes persones, que per favor es posen en contacte amb nosaltres”, ha demanat als micròfons d’À Punt Núria Martín, presidenta de l’Associació de Víctimes del Franquisme de Gandia.

Esperen trobar 62 víctimes a cinc fosses comunes, però el georadar només n’ha localitzat tres. Tot i això, Núria es mostra contenta amb els resultats perquè no disposaven de dades que els indicaren on trobar a les víctimes. “Jo m’imagine que si en algun lloc hi havia registres, es desfarien d’ells o directament no els registraren”, ha expressat sobre uns assassinats que tingueren lloc entre el 25 de maig del 1939 i el 31 d’octubre de 1940. Segons ha explicat, únicament apareixen registrats en el llibre del cementeri els últims afusellaments, sense dir on es trobaven soterrats els morts.

“Volem restaurar la memòria dels nostres familiars, que en el seu moment van defensar un sistema legítimament votat pel poble i que no va ser reconegut mai”, ha dit en una entrevista telefònica, a més de reivindicar que es traslladen a un sepulcre “reconeguts com a persones dignes”.

Fill d’un afusellat: “No es fa justícia però es repara”

José Albero Martínez, un dels familiars de les víctimes que ha assistit a la presentació dels resultats, ha explicat que el seu pare va ser afusellat el 6 d’agost de 1939 després d’un judici sumaríssim i “de la nit al dia”. “Sabíem on va ocórrer, que és on el georadar detecta que hi ha alguna cosa, però no sabíem si estava ací o l’havien tret”, ha explicat a la premsa. Recorda que a l’endemà de l’afusellament es va dirigir al cementeri amb sa mare i la seua germana i van veure “una fossa, un camí i a la dreta dos munts de calç ensangonada i la paredassa on els afusellaven”.

José Albero ha lamentat que en recórrer a l’Ajuntament de Gandia per a recaptar informació, sempre ha trobat problemes. “No hi havia col·laboració ni molt menys, al contrari, eren els rojos i això és el que passava”, ha denunciat. En tot cas, aquest estudi suposa per a ell una satisfacció, atés que “al final no es fa justícia però es repara”. I l’oportunitat de poder enterrar a son pare amb la resta de la família.