Un informe constata l'erosió del litoral castellonenc pels efectes del canvi climàtic
L'estudi de la Diputació de Castelló analitza els 110 quilòmetres de costa i planteja l'elaboració d'un pla d'adaptació al canvi climàtic
Un nou estudi de diagnòstic de la situació actual del litoral castellonenc deixa patent a les conclusions el "greu problema d'erosió" que existeix a les platges entre Almenara (Plana Baixa) i Vinaròs (Baix Maestrat), la qual cosa suposa un perjudici mediambiental que afectaria, a més, el desenvolupament turístic de la zona.
L’informe, encarregat per la Diputació de Castelló amb la finalitat de determinar l'impacte que han tingut factors com les infraestructures i el canvi climàtic en la costa, proposa alternatives per a la recuperació del litoral de les comarques del nord.
El descens de les aportacions sòlides dels rius, la construcció de ports esportius i comercials, els passejos marítims sobre la platja i l'augment del nivell mitjà de la mar són, segons l'informe, alguns dels principals orígens de la problemàtica dels vora 110 quilòmetres de costa.
Factors com l’ascens del nivell del mar, que al període entre el 1993 i el 2019 hauria ocasionat el retrocés d’entre 3,8 i 6,6 metres de litoral, podria agreujar-se i afectar platges i habitatges pròxims a la costa.
"Les platges de Castelló són un important recurs turístic per a la nostra província, de la mateixa manera que hi ha punts d'alt valor ambiental en el litoral", ha assenyalat la diputada de Medi Natural, María Jiménez. La diputada ha afegit que, amb aquest estudi, l’ens cerca "col·laborar amb les institucions competents en la matèria en la cerca de la millor solució".
L’empresa encarregada de l’estudi planteja ara a la Direcció General de la Costa i la Mar l’elaboració d’un pla d'adaptació del litoral de Castelló al canvi climàtic, treball que hauria de buscar finançament del Pla de Recuperació i Resiliència d'Espanya.
Així mateix, recull que la construcció d'espigons "pot ser recomanable en unes certes zones de la costa, on l'impacte en l'entorn siga reduït", encara que també proposa com a alternativa el farciment massiu d'arena o l'obertura d'esculleres per a formar cel·les interiors.
