Un jutjat de Granada ordena l'entrada immediata en presó de Juana Rivas
La dona la va condemnar el Tribunal Suprem a dos anys i mig per no haver lliurat els seus fills al pare, Francesco Arcuri, l'estiu del 2017
El jutjat penal número 1 de Granada ha acordat la detenció i ingrés en presó de Juana Rivas, la dona andalusa a qui el Tribunal Suprem va condemnar a dos anys i mig de privació de llibertat per no haver lliurat els seus fills al pare, l'italià Francesco Arcuri, l'estiu del 2017.
En una resolució publicada aquest dijous el jutge Manuel Piñar, el titular del jutjat que va enjudiciar la dona, disposa que "no pertoca" suspendre la pena, per això acorda l'arrest i entrada en un centre penitenciari. I autoritza les forces de seguretat perquè, en un termini no superior a quinze dies, presenten la condemnada en la seu judicial.
L'advocat d'aquesta veïna de Maracena (Granada), Carlos Aránguez, ha declarat que la decisió li sembla "molt injusta" i, com que encara no s'ha resolt l'indult sol·licitat al govern espanyol, la interessada presentarà aquest mateix dijous un recurs contra l'orde que disposa l'immediat ingrés en un centre penitenciari, una vegada que el Tribunal Suprem va sentenciar sobre el cas. La defensa de Rivas pretén que puga quedar "sense efecte" la seua entrada en la presó "mentre es resol l'esmentat indult", segons ha informat en una nota de premsa.
Els fets van tindre lloc l'estiu del 2017, quan la mare va estar un mes en parador desconegut, juntament amb els dos fills, per a no entregar-los al pare amb l'argument de protegir-los d'ell. Francesco Arcuri, exparella de Rivas, va ser condemnat el 2009 per lesionar-la i ella mateixa va tornar a denunciar-lo per maltractament el 2016. Després de diversos requeriments perquè tornara els menors i que l'exparella en denunciara la desaparició, l'acusada va entregar-los un mes després a Granada.
El jutjat penal 1 de Granada i l'Audiència Provincial consideraren que la dona havia comés dos delictes de sostracció de menors, un per cada xiquet, i la condemnaren a cinc anys de presó i sis d'inhabilitació per a exercir la pàtria potestat el 2018 i 2019, respectivament, per incomplir les resolucions judicials que l'obligaven a lliurar-los al pare, qui hi ostentava la custòdia per disposició judicial. El Tribunal Suprem va rebaixar la pena però va condemnar-la per eixos fets a dos anys i sis mesos de presó, i va decretar a més la pèrdua de la pàtria potestat.
