Un nou estudi alerta que l'Àrtic pot quedar-se sense gel d'ací a dos estius

L'Artic es quedarà sense gel abans del previst. En concret, d'ací a tres anys. Així ho adverteix una investigació publicada en la revista Nature Communications. L'estudi, de fet, apunta que la imatge de l'Àrtic totalment lliure de gel marí a l'estiu podria produir-se el 2027.

Un equip internacional d'investigadors dirigits per les climatòlogues Alexandra Jahn (universitat estatunidenca de Colorado a Boulder) i Céline Heuzé (Universitat de Göteborg a Suècia), ha utilitzat models informàtics per a predir quan podria produir-se el primer dia sense gel en l'oceà més septentrional. Un Àrtic sense gel, com adverteixen els científics des de fa dècades, podria afectar significativament l'ecosistema i el clima de la Terra en canviar els patrons meteorològics.

“El primer dia sense gel a l'Àrtic no canviarà les coses radicalment, però demostrarà que hem alterat una de les característiques definitòries d'aquell entorn natural a causa de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle”, assenyala Alexandra Jahn en un comunicat.

Per a arribar a la conclusió que l'Àrtic quedarà lliure de gel d'ací a tres anys, els investigadors van projectar el primer dia sense gel utilitzant els resultats de més de 300 simulacions per ordinador. Van comprovar que la majoria dels models preveien que el primer dia sense gel podria produir-se entre nou i vint anys després del 2023, independentment de com evolucionaren les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle.

Però els autors han vist que hi ha una sèrie de fenòmens meteorològics extrems que podria fondre dos milions de quilòmetres quadrats o més de gel marí en un curt període de temps: una tardor inusualment càlida afebleix primer el gel marí, seguit d'un hivern i una primavera càlids a l'Àrtic que impedeixen la formació de gel marí. Quan l'Àrtic experimenta un escalfament tan extrem com el citat durant tres o més anys seguits, el primer dia sense gel podria produir-se a la fi de l'estiu.

D'acord amb estes últimes variables, noves simulacions van suggerir que podria produir-se un dia sense gel d'ací a tres anys, o a tot estirar d'ací a sis. No obstant això, les investigadores alerten que no tot està perdut i que en els seus models han vist que una reducció dràstica de les emissions podria retardar la desaparició del gel a l'Àrtic i reduir el temps que l'oceà roman sense gel. "Qualsevol reducció de les emissions ajudaria a preservar el gel marí", subratlla Jahn.

Un Àrtic blau

A mesura que el clima es calfa per l'augment de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, el gel marí de l'Àrtic ha desaparegut a una velocitat sense precedents de més del 12 % cada dècada. Al setembre, el Centre Nacional de Dades sobre Neu i Gel de Colorado va informar que el dia amb menor quantitat d'aigua marina congelada a l'Àrtic va ser un dels més baixos registrats des del 1978: 4,28 milions de quilòmetres quadrats, el mínim d'enguany va estar per damunt del mínim històric observat el setembre del 2012. Un mínim que marca un descens en comparació amb la cobertura mitjana de 6,85 milions de quilòmetres quadrats entre 1979 i 1992. Quan l'Oceà Àrtic té menys d'un milió de quilòmetres quadrats de gel, els científics consideren que l'Àrtic està lliure de gel.

Estudis anteriors del mateix equip van tractar de predir quan quedarà este oceà totalment lliure de gel durant un mes complet, i van concloure que això passaria en la dècada del 2030.