Un de cada quatre alumnes percep que hi ha casos d'assetjament escolar a l'aula

L'assetjament escolar ha canviat des d'abans de la pandèmia. Aquesta és la conclusió d'un informe publicat per les fundacions Anar i Mutua Madrileña que recull l'opinió tant d'estudiants com de professors.

Vora un 25% dels alumnes reconeix que hi ha un cas d'assetjament escolar a la seua classe, enfront del 15,2% del curs 2019-2020 i el 34,1% de 2018-2019. 

Encara que la incidència ha baixat des del curs d'abans de la pandèmia, la tendència en relació amb el curs 2021-2022 és que l'assetjament escolar està pujant amb la tornada de les classes presencials. 

A més, la pandèmia hauria canviat aquest fenomen: ara el més comú és patir insults, malnoms o rebre burles (en un 89,5% dels casos), mentre que la resta d'actes es van reduir. Baixen, això sí, els colps i puntellons, que del 38% del curs 2020-2021 passen al 31,8% actual.

Els motius d'aquestes agressions

Hi ha diversos motius que porten a aquestes agressions. La llista l'encapçala l'aspecte físic de la víctima (56,5%), les coses que fa o diu l'agredit (53,6%), i a més distància el fet de traure bones notes (20,7%) o que l'agressor siga simplement agressiu (20,2%).

Un fet molt alarmant és que en el 72,6% dels casos l'assetjament es produeix en grup, un fenomen molt estés i que ja afecta tres de cada quatre casos d'assetjament escolar (el 2018 i 2019 representava el 43,7%).

Aquestes agressions entre diverses persones afecten, segons la majoria dels estudiants, una sola persona —així ho creu el 51,3% dels enquestats. A més, la mateixa la víctima ho pateix des de fa més d'un any (29,9% dels estudiants).

Pel que fa a l'assetjament en línia o ciberassetjament, baixa la tendència en aquest fenomen i solament un 8,2% dels escolars pensa que algú de la seua classe n'és víctima, amb un descens de 16 punts respecte del curs passat.

L'aplicació WhatsApp se situa com a primera eina d'assetjament digital (quasi un 67%), seguida d'Instagram (53,1%) i TikTok (48, 6%), que apareixen per primera vegada en aquesta llista. Els alumnes diuen que els jocs en línia a Facebook o Twitch són també un canal on es troben casos d'assetjament.

Un avanç en aquest sentit és descobrir que quan van preguntar als alumnes què podien fer per a resoldre el problema, van respondre que podien comunicar-ho a un adult (29,1%, l'opció majoritària), esborrar missatges i bloquejar l'usuari (20,8%) o denunciar-lo (20,1%).

Els alumnes també reconeixen que han pogut participar sense adonar-se'n en algun cas d'assetjament digital, com explica el 24, 4 % dels enquestats, un percentatge lleugerament superior al curs anterior.

Més greu és el fet que a prop de la meitat dels alumnes (45 %) considere que els professors no fan res per a posar-hi solució, i encara més que fins a un 61% opine que el centre d'estudis, tampoc.

L'opinió dels professors

Els docents coneixen els casos d'assetjament escolar en vora la meitat dels casos (45,9%) i s'assabenten per altres alumnes, testimonis, família de l'afectat o per la mateixa víctima, però no tant per ells mateixos o altres professors del centre.

Ells consideren que les noves tecnologies estan darrere d'aquest assetjament (95,2%), a més de la pressió dels grups d'amics (94,3%), la falta de respecte a les diferències (93%), la falta d'una gestió emocional adequada en els xiquets i adolescents per a resoldre els conflictes (92,1%) i la normalització de la violència (91,3%).

Entre els motius que porten un alumne a assetjar un company trobem, segons els docents, un complex de superioritat (76,7%) o la falta d'habilitats socials (73,5%). A primària destaquen els problemes psicològics de l'agressor, com ara inseguretat, baixa autoestima, frustració o por al rebuig, amb un 55,6%, com les raons més freqüents.

"La Opinión de los Estudiantes" és el quart informe de les fundacions Anar i Mutua Madrileña en què han participat 5.123 estudiants i 229 professors mitjançant 91 tallers que totes dues institucions han impartit en 301 centres educatius de la Comunitat Valenciana, Madrid, Castella i Lleó, les Illes Balears i les illes Canàries. La mostra es va realitzar des del setembre del 2021 fins al mes de juny.