Un Spielberg senzill i emocionat rep l’Os d’Or d'honor de la Berlinale

Eufòric. Així va pujar a l’escenari a arreplegar l’Os d’Or d’honor el cineasta Steven Spielberg, qui va manifestar una humanitat i senzillesa en la cerimònia poc habitual en les cerimònies d’aquest tipus.

Tot i que era un reconeixement ja anunciat, en anomenar-lo es va alçar de la butaca i, al ritme d’un intens aplaudiment del públic, va saltar d’alegria alçant els braços i, fins i tot, es va emocionar un poc i es va posar la mà sobre el pit en senyal d’agraïment. El director va pegar diverses voltes completes per a mostrar el seu agraïment a tot el públic, que li va regalar un aplaudiment intens.

"No he acabat", va afirmar a l'escenari en recollir l'estatueta daurada en al·lusió a les futures produccions que li queden per fer.

“Alguna cosa he d'haver fet bé en la vida si estic ací, davant de vostés, rebent el premi al conjunt de la meua carrera d'un dels millors festivals de cinema del món”, va respondre Spielberg, unes hores abans en una roda de premsa, a la pregunta de com se sentia en rebre el guardó honorífic.

Tauró (1975) va ser la pel·lícula “físicament més ambiciosa” de la seua carrera, segons va explicar quan el van convidar a citar els títols més destacats de la seua filmografia. La llista de Schindler (1993), en canvi, va ser la pel·lícula "emocionalment" més exigent, va afegir.

The Fabelmans (2022), el seu últim film, amb set nominacions als Oscars i que es va projectar en la gala especial, s'ha convertit per al reconegut director en una espècie d'"experiència emocional", va afirmar, en al·lusió als seus ingredients autobiogràfics. És una pel·lícula concebuda sota les restriccions imposades per la pandèmia i "sota l'impacte de la por a la covid", va explicar.

Amb l’Os d’Or d'honor, la Berlinale pretenia reconéixer una filmografia de Spielberg que supera el centenar de títols o sèries, així com tres Oscars i una trajectòria cinematogràfica marcada per la versatilitat.