Un total de 10.457 migrants van morir enguany quan intentaven arribar a Espanya, un 58% més que l'any passat
La ruta d'Algèria, al Mediterrani, és ja la segona més mortífera, amb 517 víctimes
Un total de 10.457 persones van morir el 2024 quan intentaven arribar a les costes espanyoles, la qual cosa suposa una mitjana de quasi 30 al dia i un increment del 58% respecte a l'any anterior, segons el balanç que el col·lectiu Caminant Fronteres ha fet públic este dijous. Es tracta d'una xifra rècord des que l'ONG va començar a investigar les desaparicions de migrants en la mar de camí a Espanya. Una xifra que reflecteix un augment considerable dels morts en els últims anys, perquè ja el 2023 els 6.618 morts quasi triplicaven els registrats un any abans. La ruta d'Algèria, al Mediterrani, és ja la segona més mortífera, amb 517 víctimes.
Respecte al 2024, Caminant Fronteres subratlla que del total de persones que van perdre la vida, 421 eren dones i 1.538 xiquets o adolescents, i recalca que la ruta atlàntica cap a les Illes Canàries "es manté com la més letal a escala mundial", amb 9.757 víctimes, és a dir, el 93% del total.
L'informe, tancat el passat 15 de desembre i que detalla 293 tragèdies ocorregudes en les diferents rutes migratòries, ofereix també una altra dada: 131 embarcacions van desaparéixer sense deixar rastre, amb totes les persones que portaven a bord. També recalca l'"augment notable" enguany d'eixides des de Mauritània, un país que "s'ha consolidat com a principal punt d'encreuament migratori" cap a les illes Canàries. En eixe recorregut s'han produït 6.829 morts. A més, recorda que la ruta algeriana cap a les Balears també és considerada com una de les "més perilloses" a causa de la longitud i la dificultat del trajecte, com ho és igualment, dins de la ruta atlàntica, la que acaba a l'illa canària d'El Hierro.
Els migrants morts pertanyien a 28 nacionalitats: Algèria, Bangladesh, Burundi, Burkina Faso, el Camerun, la Costa d'Ivori, Egipte, Etiòpia, Gabon, Gàmbia, Ghana, Guinea Bissau, Guinea Conakry, l'Iraq, les Comores, Mali, el Marroc, Mauritània, Nigèria, el Pakistan, la República del Congo, Somàlia, el Senegal, Sierra Leone, Síria, el Sudan, Tunísia i el Iemen. L'anàlisi també detecta que el mes més mortífer va ser abril, seguit per maig i febrer.
Les causes
Este drama humà te al darrere no pocs motius. L'ONG, de fet, analitza les causes d'augment dels naufragis i destaca l'omissió del deure de socors. En este sentit, assegura que "la falta d'activació oportuna dels protocols de rescat i l'escassetat de recursos en les operacions de salvament han incrementat les morts". Adverteix a més que es prioritza el control migratori sobre el dret a la vida, ja que les polítiques migratòries se centren a evitar l'arribada de persones migrants, "fins i tot a costa de vides humanes", per la qual cosa augmenten el nombre de naufragis i de desaparicions.
També subratlla com una altra causa d'este increment l'externalització de fronteres. "La responsabilitat del rescat es trasllada a països amb recursos limitats, fet que empitjora la capacitat de resposta a estes emergències", indica l'informe. Afig també que la "criminalització i estigmatització" d'organitzacions socials i de familiars que alerten sobre persones en risc afecten l'eficàcia de les operacions de rescat.
I enumera una última causa: les condicions d'extrema vulnerabilitat dels migrants, que es tradueixen en l'ús d'infraembarcacions precàries, l'escassetat d'aigua, menjar i de materials de navegació, així com les condicions meteorològiques adverses que dificulten el trajecte.