Un tribunal militar enjudiciarà la mort per un tret d'un legionari de maniobres a Agost
La Fiscalia demana set anys i mig de presó per a un sergent com a presumpte autor material i sol·licita penes per a altres comandaments
La mort d’un legionari per un tret en unes maniobres al camp de tir d’Agost (Alacantí) en març de 2019 serà enjudiciada per un tribunal militar que dirimirà quin és el grau de responsabilitat dels huit processats en la defunció i en les accions que, presumptament, es van dur a terme en les hores posteriors per a encobrir els fets.
El presumpte autor del tret, un sergent de la brigada de la legió amb base a Viator (Almeria), s'enfronta a una petició de la Fiscalia de set anys, cinc mesos i quinze dies de presó, per un delicte contra l'eficàcia del servei, en la modalitat de causar mort per imprudència greu durant l'execució d'un exercici d'armes.
A més, el ministeri públic formula acusació contra un tinent, com a coautor, per a qui demana quatre anys i sis mesos de presó; un capità, que estaria darrere del pla que suposadament es va traçar per a tapar els fets, per a qui se sol·liciten quatre anys i sis mesos; i demana dos anys i sis mesos més per a un altre tinent, per la seua suposada participació en l'“alteració de l'escenari”.
El Tribunal Suprem ha determinat la competència de la jurisdicció militar, desestimant, així, el recurs de cassació de la família del difunt, que va sol·licitar la inhibició a favor de la jurisdicció penal ordinària per considerar que la mort fou “un assassinat o un homicidi dolós", la qual cosa exclouria la competència d'un tribunal militar.
D'acord amb el que es va concloure durant la instrucció del sumari, el presumpte autor del tret hauria recriminat amb insults, “violentat i intimidat” testimonis per a influir directament o indirectament sobre ells durant la investigació.
En concret, a un dels legionaris que hauria alertat als investigadors l’haurien assetjat i el capità de la companyia hauria donat ordres als integrants dels dos escamots que participaven en les maniobres per a encobrir els fets amb “mentides” i “alterant l'escenari”.
La multitud de versions oferides sobre el succés i les contradiccions entre el resultat dels informes i les declaracions van dur el jutge, en la seua ordre de processament, a concloure “que van pretendre ocultar l’ocorregut, silenciant aspectes determinants i tergiversant-ne uns altres, amb l'única finalitat de dificultar la investigació policial i judicial i el descobriment del succeït”.
