Una caravana de vehicles protesta al Pilar de la Foradada contra la llei de plurilingüisme
La convocatòria, que ha rebut el suport de PP, Ciutadans i Vox, reivindica la "llibertat" de no estudiar el valencià.
Quatre-cents vehicles s'han manifestat aquest dissabte a Pilar de la Foradada (Baix Segura) per a demanar que es pose fi al que anomenen "imposició" del valencià en l'ensenyament. Els manifestants, entre els quals hi havia càrrecs i dirigents del PP, Ciutadans i Vox, sostenen que la majoria dels centres d'educació del Baix Segura rebutgen la llei de plurilingüisme que les Corts van aprovar fa quatre anys.
La norma, aprovada l'any 2018, entrarà en vigor en l'ensenyament secundari a partir del curs que ve i garanteix que almenys un 25% de les assignatures s'impartisca en les llengües oficials i un 15% en anglés.
La plataforma convocant, Pilar de la Horadada por la Libertad Lingüística, ha comptat amb el suport d'altres col·lectius com Hablamos Español, la Confederació Valenciana d'APAs/AMPAs, AMPAs Vega Baja, Docentes por la Libertad Lingüística i els tres partits de l'oposició.
El portaveu de la convocatòria, Matías Campillo, ha assegurat que el 70% dels centres educatius de la comarca no han aprovat els projectes lingüístics. A conseqüència, Campillo ha afirmat que hi ha progenitors que es plantegen la possibilitat de matricular els seus fills i filles a la Regió de Múrcia.
Pel que fa als partits de l'oposició, la vicesecretària de Polítiques Socials del PP, Loreto Serrano, ha emfatitzat que el problema està en la "imposició" del valencià perquè "açò és una dictadura". María Quiles, diputada de Ciutadans, ha matisat que la gent del Baix Segura no odia la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, però que "no és la seua". El diputat de Vox a les Corts, Miguel Pascual, ha declarat que el més important és la "llibertat" dels pares i mares a l'hora d'escollir l'educació que volen per a la xicalla.
Per la seua banda, el secretari autonòmic d'Educació, Miquel Soler, ha assegurat que no entén aquest tipus de protestes, ja que la implantació de la llei és "progressiva" a petició, precisament, dels centres educatius i que s'està aplicant "amb flexibilitat". En aquesta línia, la vicepresidenta i portaveu del Consell, Mónica Oltra, ha defensat aquest divendres el canvi legislatiu perquè "l'obligació d'un govern és garantir als xiquets i xiquetes tindre més oportunitats".
