Una crida per les xarxes socials permet trobar els descendents dels morts al camp nazi de Mauthausen
Dos investigadors valencians han fet servir les xarxes per a trobar els familiars. Alicia Paúl, de Castelló, s'assabentà per la ràdio que tenia un familiar en aquest camp de concentració
Els treballs per a trobar valencians morts al camp de concentració de Mauthausen que duen a terme dos investigadors valencians havien arribat a estancar-se, fins que van decidir recórrer a les xarxes socials per a fer una crida. En només uns dies han pogut localitzar el parador de quatre famílies de deportats de Borriana i Vila-real. Molts d'ells no sabien ni tan sols que tenien parents en els camps de concentració.
En eixa situació es trobava Alicia Paúl, una veïna de Castelló de la Plana que es va assabentar per la ràdio que un familiar seu estava en la llista de la gent que exterminaren a Alemanya. En declaracions a Les notícies del matí, Alicia explicà que sa mare, que ara té 92 anys, sempre ho havia sospitat. "Quan me'n vaig assabentar, li vaig dir: 'Mare, ja l'hem trobat'. I em va preguntar: 'On està?' I jo li vaig dir: 'Mort, va morir al crematori d'Alemanya, com tu sospitaves'".
Els investigadors valencians Lara Cardona i José Francisco Albelda estan escrivint un llibre amb les biografies de 27 víctimes dels nazis de la comarca de la Plana Baixa. Una iniciativa personal per la qual no reben cap ajuda. José Francisco Albelda ha afirmat en Les notícies del matí que una de les dificultats per a identificar-los i trobar els lligams és que es tractava de gent jove, fadrina, molts d'ells van morir quan tenien 25 anys, i no van tindre descendència, i per això no s'han conservat ni els cognoms.
"És molt difícil telefonar i donar la notícia a un familiar que fa 80 anys que no en sap res i anunciar-li que va morir exterminat", explica l'investigador. Les víctimes van ser capturades a França per haver lluitat en el bàndol dels republicans i traslladades als camps de concentració alemanys. Tampoc no se'n conserva documentació gràfica, fotografies o cartes.
El treball dels investigadors no té suport institucional i se sufraguen les despeses ells mateixos. "Però és una tasca impagable", com comenta Alicia Paúl, que pot descansar ja perquè sap que "el xiquet de la tia Joaquinica de Fanzara va morir en un d'aquells forns", com comentava sa mare quan parlaven d'ell.
